ELS INSULTS D'EN CAROD

En CAROD escriu bé. És filòleg, així ho va proclamar a tot Catalunya tot parlant de finançament, i el cert és que ha aprofitat els seus estudis, i no només coneix bé la llengua catalana sinó que l’empra fins i tot millor.

Ara bé, l’ús de la llengua no deixa de ser l’embolcall de les idees, i darrera l’ús correcte i aplicat de l’idioma, hi ha unes idees que poden tenir molt poc a veure amb la pulcritud i rigor amb què s’embolcallen.

Avui escriu en CAROD a l’AVUI un article que porta per títol “Subsistema”. Ben escrit, com tots els seus articles. Fàcil de llegir. Clar. Entenedor.

Però més enllà del com, què diu en CAROD?. Resumint-ho: tots els que no pensem com ell el que volem i pel què treballem és per convertir Catalunya en un subsistema. Ras i curt. Qui no comparteix la seva visió del món, és poc patriota. Qui no veu Catalunya com ell la veu, és un traïdor.

I d’aquest to, jo personalment, en començo a estar fart. Per defensar les seves idees no cal que ens insulti, als que no pensem com ell. Encara que ho faci sense alçar la veu. Encara que ho faci amb boniques paraules. Encara que no ho sembli, que ens insulti.

No veure les coses com ell no implica no voler un futur millor pel nostre país. No veure les coses com ell, no implica rendició. No veure les coses com ell, no implica dependència.

En PUJOL no era ni és Catalunya. Tampoc en CAROD és independència.

LA SORT DEL MADRID

En condicions normals, un equip de primer nivell com el Madrid, sense entrenador el 3 de juliol, amb un president en precari, i després de tres anys de no guanyar absolutament res, estaria abocat a una seriosa crisi esportiva i institucional.

Però el Madrid és un equip amb sort. Pretenien els seus candidats a president un munt de jugadors que avui per avui juguen en grans equips de la Lliga italiana. Dos equips, Milan i Juventus, que és més que possible que l’any que ve no juguin a la primera divisió del seu país pel cas de compra de partits, la qual cosa facilitaria la contractació a bon preu de jugadors que, en qualsevol altre cas, no haurien volgut mai anar al Madrid.

I de retruc, amb unes contractacions econòmiques a Itàlia, al Madrid encara li quedaran recursos per intentar la contractació d’en Cesc.

Més sort, impossible.