Una darrera notícia a comentar. No surt a tots els diaris, i en algun dels que surt, tampoc es tracta la notícia com entenc que caldria haver-la tractat.
Ahir, al Palau Blaugrana, el PSC celebrava el seu míting final, amb la presència de ZAPATERO. Un dels periodistes que pretenia seguir el desenvolupament de l’acte, com va seguir el míting de Badalona de Convergència i Unió, era en Martxelo OTAMENDI, director del diari basc Berria, i processat per l’Audiència Nacional arran del tancament del diari Egunkaria.
Doncs bé, el Sr. OTAMENDI va ser retingut durant més d’una hora per agents de paisà de la policia nacional, que es van quedar còpia de totes les notes que aquests dies, exercint el periodisme de campanya, OTAMENDI havia anat prenent.
La Vanguardia ho tracta a les planes de política, però ben allunyat de les planes dedicades a l’esdeveniment on es van produir els fets.
El Periódico no en parla, directament. Per què? El Periódico n’hauria parlat si el responsable de l’acte o de la policia fos el PP, però essent com és el PSC responsable de l’acte i en ZAPATERO responsable de la policia, per quina raó denunciar un abús d’aquestes característiques? Periodisme objectiu, en dic d’això.
L’AVUI en parla, en parla en profunditat, a la segona plana de política, com a peu de plana de la crònica sobre el míting del PSC.
Que cadascú en tregui les seves conclusions...
Suposo que si tots els diaris parlen encara avui de campanya jo dec poder dir-hi la meva, malgrat que estrictament avui sigui la jornada de reflexió.
Un titular en especial em crida l’atenció. En ZAPATERO, intentant ajudar en MONTILLA, deixa anar –i La Vanguardia així ho recull en la seva edició impresa- que en “MONTILLA es LULA”, en referència a la recent victòria del president brasiler a les eleccions del seu país.
Un primer comentari: en MONTILLA podrà ser en LULA –cosa que tampoc acabo de veure clara-, però Catalunya no és Brasil.
Un segon comentari: si en MONTILLA fos en LULA, això voldria dir que té un munt d’assumptes de corrupció amagats sota la pàtina de la política social?
Un segon titular, que lliga amb el primer, és clar. “MONTILLA se postula como presidente de los trabajadores”.
Un primer comentari: és clar que en MONTILLA deu voler assemblar-se a en LULA. Ara que s’ha carregat l’ànima catalanista del PSC, només li cal canviar el nom del partit, i anomenar-lo Partit dels Treballadors. Així encara seria més LULA...
Un segon comentari: ja n’hi ha prou de la cançó aquesta de que “ara és l’hora de tots els catalans”, “seré el president dels treballadors”, etc etc. Que potser en PUJOL no va ser el president de tots els catalans? Que potser amb els Governs de Convergència i Unió els anomenats “treballadors” van estar mal tractats i les seves possibilitats de progressar es van veure truncades?
Un tercer comentari, en forma de preguntes: algú es creu encara això de que el món, la societat, es divideix entre “treballadors” i “empresaris”. Si és així, algú em pot dir què és exactament “treballador” i què és exactament “empresari”? Algú em pot per què un “empresari” no és “treballador”?
Vull dir que jo em considero “treballador”, tècnicament ho sóc, perquè sóc assalariat i treballo per a un tercer, però no em considero un “treballador” com els que en MONTILLA té al cap quan parla de “treballador”. I una darrera pregunta: els “treballadors” que en MONTILLA té al cap quan parla de “treballadors”, els agrada que els diguin qui serà el “seu” president i qui no?
Aquests “treballadors”, aquest concepte de “treballador”, que és el mateix que va fer la Revolució Russa (no la de finals del segle XX, sinó la de principis!), encara existeix avui en dia? Hi ha classe “treballadora”?
Els “treballadors” de Cornellà de quan en MONTILLA va començar a ser-ne alcalde, segueixen sent la mateixa classe de “treballadors”? Els fills d’aquests “treballadors” segueixen responent a la dialèctica de classe marxista, o viuen en una altra societat, més complexa, amb molts més matisos, que la simple separació entre “treballadors” i “empresaris”?
De tots els recursos dialèctics que el PSC ha posat en campanya –que val a dir que tampoc han estat gaires- el que sembla que ha quatllat més és aquest que diu que l’Artur MAS és un prepotent i un arrogant.
Però que ens hi hem de casar, amb l’Artur? A partir d’aquí, jo em faig la següent reflexió. L’Artur, sigui o no arrogant o prepotent, està o no preparat per dirigir el país? Perquè aquesta segueix sent la pregunta que es posa als catalans a sobre la taula! No es tracta de NO votar aquell candidat que és així o això, sino de votar A FAVOR d’aquell candidat i aquella força política amb capacitat per governar el país!!
Per tant, com gairebé sempre, el PSC ens intenta fer trampa. Ens intenta confondre. Si en MAS és o no prepotent és quelcom subjectiu. I aquí del que es tracta és de decidir qui ens pot governar millor. Vull dir que jo ara podria dir que en MONTILLA em sembla avorrit o poca cosa. I això no tindria res a veure amb el què es jutja l’1 de novembre. Perquè sent prepotent o avorrit, o avorrit i prepotent, del què es tracta és si s’està o no preparat per dirigir el país.
I què cal per dirigir el país? A mi em sembla clar: preparació, agilitat mental, idees clares i amor al país i a la seva gent. Cal que digui qui compleix i qui no compleix?
No he parlat del debat de l’altre dia, i aprofito ara que els cotxes de Fòrmula 1 van donant voltes i voltes per a fer-ho.
Així com el debat a 5 sobre l’Estatut el va guanyar rotundament l’Artur MAS –la qual cosa no era normal d’un debat a 5-, aquest Convergència i Unió el va guanyar perquè va ser la única força política que va posar sobre la taula propostes concretes –que la resta es van dedicar a rebatre constantment, sense presentar les seves-.
Però seria enganyar-nos si diguéssim que els demés hi van perdre. Només un candidat va sortir malparat del debat: en MONTILLA. Més enllà del què digués, el fet d’haver de llegir el perjudicava cada vegada que prenia la paraula.
La resta, cadascú va escenificar el què d’ell esperava la seva clientela, i poca cosa més.
Bé, sí, en CAROD fent de pare de la pàtria, au desu de la melée. Vaja, com si el tema –les eleccions- no anés amb ell.
L’amic MONTILLA promet més hores de metro. No dic que estigui malament. De fet, pel jovent de l’àrea metropolitana el metro suposarà –en moltíssims casos- l’alternativa al cotxe a l’hora de sortir de marxa, amb tot el que ens estalviarem.
No faré com en PIQUÉ, que feia veure que això del metro és cosa de l’Ajuntament de Barcelona. Com bé va dir en MONTILLA, la gestió del metro correspon bàsicament a la Generalitat de Catalunya. Però a partir d’aquí, un parell de comentaris.
Primer, si la gestió del metro correspon a la Generalitat de Catalunya, i és així, per què en Joan CLOS i el PSC feien campanya a les municipals del 2003 fent publicitat de la Línia 9 del Metro que estava fent la Generalitat? Per què s’ho feien seu? La pregunta és retòrica perquè clara és la resposta: perquè sempre que poden fan trampa. Com trampa intentava fer en PIQUÉ dient a en MONTILLA que això de les 24 hores del metro ja ho podien haver arreglat havent governat 28 anys l’Ajuntament de Barcelona.
Segon, si bé és cert que la gestió del metro correspon a la Generalitat, sí que és cert que l’Ajuntament de Barcelona i els Ajuntaments de les poblacions on arriba el metro, mai, ni abans ni ara, havien plantejat mai que el metro funcionés les 24 hores.
I tercer. Tot plegat està molt bé, però és un reflex de quin és el país que té al cap el senyor MONTILLA, de quin és el país que té al cap el PSC. Fins on arriba el metro? I amb la resta de catalans què passa? És important la proposta? No ho dubto. És prou important com per a què ocupi el missatge propositiu d’un dia de campanya? Això ja no ho sé tant, perquè al cap i a la fi és una qüestió que afecta bàsicament la ciutat de Barcelona i alguns barris d’algunes poblacions (poques) de l’àrea metropolitana.
Ja ho he explicat altres vegades. No suporto la gent que s’enganya al solitari. Són gent tramposa. Gent de la que no et pots refiar. Tothom es pot equivocar, i és clar que sí! Però les persones de debò, quan s’equivoquen en són conscients i procuren aprendre de l’error.
Però com pots ser conscient de l’error si, fins i tot quan saps que has errat, procures mirar cap a un altre costat?
Tot això ve a tall de l’enquesta que avui he vist que en CAROD (remarco que en relació al 2003 aquest partit ha perdut pel camí el ‘Republicana’ i el ‘de Catalunya’) té penjada al seu web.
La pregunta és concreta: “Creieu que la gestió del Govern després de l’expulsió d’Esquerra ha estat...”
Qui vol participar-hi pot optar per escollir d’entre quatre respostes:
- Igual que quan Esquerra era al Govern.
- Inexistent. Des que Esquerra va ser expulsada només s’ha fet campanya electoral.
- Dolenta en les àrees que no gestionava Esquerra, i bona en les altres
- Des de l’expulsió de CAROD el Govern va quedar coix
Primer consideració: en CAROD no considera la possibilitat de que sense Esquerra al Govern les coses hagin pogut anar millor. I el cert és que millor no han anat les coses. Però una cosa és pensar això, i l’altra, a un enquesta, impedir que qui pensa que les coses han anat millor ho pugui expressar.
Segona consideració: la tercera opció no s’entén. A les àrees que no gestionava Esquerra, amb la marxa d’Esquerra del Govern, les coses han anat pitjor, i a les altres àrees –és a dir, les que gestionava Esquerra- les coses han anat bé? O bé vol dir que en les àrees que Esquerra havia gestionat les coses ara havien anat malament, i que en canvi en la resta d’àrees les coses havien anat bé? Jo no ho entenc de cap manera.
Tercera consideració: que entenc perfectament i em fa basarda. Una possibilitat és considerar que la personalitat d’en CAROD sostenia tot el Govern i que, a partir de la seva marxa, tot va anar pel pedregar. Però qui ha fet aquesta enquesta? La dona d’en CAROD? Em sembla un insult a tota la gent d’Esquerra que es va quedar al Govern i va seguir treballant –tant bé o tant malament com van saber- pel país o pel partit. Què en deu pensar en BARGALLÓ quan entra la web del seu candidat i veu això? O l’HUGUET... O en VENDRELL...
Quarta consideració, i darrera. Lligant amb el principi: no m’agrada la gent que es fa trampes al solitari. I aquesta enquesta és, básicament, això: fer-se trampes al solitari.
Què tenen en comú Xipre, Malta i l’Estat espanyol? Que són els únics Estats els Parlament dels quals no té representant permanent davant el Parlament Europeu.
Amb això del DVD passa allò que tothom creu que encerta amb l’anàlisi, i així la gent de Convergència i Unió no ens amagarem del debat, perquè creiem que l’hem encertat de ple, i la resta entenen que amb el Confidencial CAT hem fet la patinada definitiva i, pertant, seguiran tocant la mateixa cançó al llarg de la campanya, amb TV3 fent els coros.
No caiguem en un parany, sobre l’actitud de TV3 en tot això. Qui decideix fer o deixar de fer –en relació a possibles demandes contra CiU- és el Consell d’Administració, dominat pels partits del tripartit. Els mateixos partits als que TV3 no posa cap problema per cedir-los imatges pròpies. Per tant, no caiguem al parany de considerar TV3 com quelcom aliè a la “batalla”, perquè no ho és d’aliena.
Dit això, entre tempesta i tempesta pel DVD, MONTILLA i els seus no perden ocasió d’intentar enfrontar la societat catalana. Avui llegia a La Vanguardia que si CiU guanya vindran mals temps per la relació amb Espanya. MONTILLA i els seus segueixen convençuts que per aquest camí recolliran tots els vots que voten RODRÍGUEZ ZAPATERO a les espanyoles.
De moment han provat de llençar el debat sobre el lloc de naixement dels candidats. AIGUA.
Després, van voler aprofitar el tema del cara a cara per posar sobre la taula, com si fossin en VIDAL-QUADRAS, la qüestió de la llengua, i un inexistent conflicte català – castellà. AIGUA.
Ara, ja no hi ha intent de divisió. Directament acusen CiU de que si ocupem el govern de la Generalitat, la relació amb Espanya anirà de mal en pitjor. AIGUA. I mentrestant, van repetint ara sí ara també que CiU pactarà amb el PP. De moment, ahir en MONTILLA deia que avui, dimarts, CiU votaria amb el PP en contra dels Pressupostos de RODRÍGUEZ ZAPATERO. Mala sort, Pepe. CiU ha aconseguit amb la seva pressió parlamentària anar una mica més enllà. I no votarem amb el PP. AIGUA, DE NOU.
M’estic llegint alguns dels programes electorals dels partits catalans, i el cert que n’hi ha per llogar-hi cadires. Bé, per ser rigorosos, hi ha parts de programes que són per donar volteretes.
Per exemple, Esquerra parlant de polítiques de seguretat, diu:
“Des d’Esquerra defensem l’existència d’una policia civil (i jo dic, que resulta que els Mossos d’Esquadra són una força militar, ara?), professional (que hi ha un sistema de lleves per engrandir la plantilla dels Mossos i jo no me n’he assabentat?), descentralitzada (em sembla a mi que allí on s’han desplegat, el model dels Mossos és el d’una policia descentralitzada) i democràtica (volem una policia partidària de la democràcia? Diguem aleshores que volem una policia demòcrata; volem una policia lligada als elements democràtics del sistema? Ja la tenim, i pertant és una obvietat; volem una polícia estrictament democràtica? Serà la primera policia que escull els seus caps mitjançant les bases, i que pren les decisions en Assemblees...) d’acord amb les necessitats del territori (si es tracta, com es tracta, d’una policia descentralitzada, la qüestió és òbvia) i sota el comandament de la Generalitat (la qual cosa em referma que el que volem és una policia demòcrata, partidària de la democràcia i respectuosa de la mateixa, i no una policia democràtica, que seria incompatible amb l’afirmació ex ante sobre qui la comanda)”.
Quin paràgraf, mare de Déu!! Qui ha escrit aquest programa?
Ja torno a ser aquí. Perdoneu l’absència, però els problemes informàtics són l’únic obstacle seriós per mantenir viu un bloc...
Acabo de llegir a La Vanguardia que la cimera de ministres de la vivenda de països de la Unió Europea que havia de celebrar-se la setmana entrant a Sabadell ha estat suspesa. Aquesta vegada no hi té res a veure l’aeroport de El Prat, ni la suspensió es deu a motius metereològics. La suspensió s’explica per “por a incidents per part de col·lectius okupes i antisistema.
Així d’entrada, a un que és mal pensat li ha vingut de seguida al cap que alguna cosa a veure hi devia tenir el fet que la cimera estigués programada en plena campanya electoral catalana, i la por del Govern de la Generalitat no tant als incidents, sinó a la repercusió que els incidents puguessin tenir sobre la campanya i les eleccions.
Però no és que un sigui malpensat, no. És que les coses van per aquí i no se n’amaguen. La notícia continua i més avall, al darrer paràgraf, s’hi diu textualment, “‘a punto de comenzar la campaña, cualquier acto, cualquier incidente obtendría una repercusión mediática inmediata y amplificada y eso es lo que proponemos que se reflexione’, ha confesado una fuente del gobierno catalán”. S’han de tenir quadrats!!
La seva laxitud davant els grups okupes i antisistema durant anys i anys, a Barcelona, i fora de Barcelona, en aquelles localitats per ells governades, ens ha portat a la situació actual. I ara, per evitar que vigílies d’unes eleccions que s’endevinen claus hi hagi un pollastre de dimensions europees, per evitar, al cap i a la fi, el seu ridícul com a govern davant de tot Europa, han optat pel “ridícul preventiu”. Amb una diferència: si hi haguessin hagut incidents greus el ridícul l’haurien fet sols i els responsables haurien estat ells. Amb el “ridícul preventiu”, el ridícul li fan fer al país. I el que és més greu, ja veurem quants aplaudeixen la decisió, “per evitar mals majors”, quants la consideren un acte de valentia, quan de fet és una rendició, un acte de covardia, un pas enrere davant els que creuen que amb els cocktels molotov es va més enllà que amb cimeres de la Unió Europea
