IL·LUSIÓ, FORÇA I AMBICIÓ

Amb aquestes paraules acabava ahir al vespre la seva intervenció al debat de TVE1 en Jordi HEREU.
El problema sorgeix quan qui ja és Alcalde de la ciutat per mètode digital vol vendre "il·lusió, força i ambició" amb un posat esgotat, avorrit, conformista i conservador, que és el que va vendre ahir en Jordi HEREU.

Davant d'un Xavier TRIAS que en tot moment va donar respostes a cada una de les qüestons plantejades, i que es va oferir com a líder per a la ciutat, ens vam trobar amb un ja alcalde sense més idees que l'anar tirant, sense més il·lusions que les seves personals, sense més força que la que dóna ser alcalde sense haver passat per les urnes.

Davant d'un Xavier TRIAS que tenia molt clar què pot oferir i què vol oferir als barcelonins i barcelonines ens vam trobar amb un Jordi HEREU amagat, superat per les circumstàncies, que va defugir en tot moment el debat i es va refugiar en les intervencions -molt més clares i incisives- de la Imma MAYOL.

En Jordi PORTABELLA, que va començar amb una frase memorable "Estem vivint un canvi de paradigma a la humanitat...", s'ha limitat a parlar del planeta i de com els barcelonins i barcelonines ens hi interrelacionem... Tot un bany d'il·lusió, també.

Només en Xavier TRIAS ha parlat del què preocupa la gent, i només ell ha apuntat solucions. Només ell, a hores d'ara, es mereix ser Alcalde.

IL·LUSIÓ, FORÇA I AMBICIÓ

Amb aquestes paraules acabava ahir al vespre la seva intervenció al debat de TVE1 en Jordi HEREU.
El problema sorgeix quan qui ja és Alcalde de la ciutat per mètode digital vol vendre "il·lusió, força i ambició" amb un posat esgotat, avorrit, conformista i conservador, que és el que va vendre ahir en Jordi HEREU.

Davant d'un Xavier TRIAS que en tot moment va donar respostes a cada una de les qüestons plantejades, i que es va oferir com a líder per a la ciutat, ens vam trobar amb un ja alcalde sense més idees que l'anar tirant, sense més il·lusions que les seves personals, sense més força que la que dóna ser alcalde sense haver passat per les urnes.

Davant d'un Xavier TRIAS que tenia molt clar què pot oferir i què vol oferir als barcelonins i barcelonines ens vam trobar amb un Jordi HEREU amagat, superat per les circumstàncies, que va defugir en tot moment el debat i es va refugiar en les intervencions -molt més clares i incisives- de la Imma MAYOL.

En Jordi PORTABELLA, que va començar amb una frase memorable "Estem vivint un canvi de paradigma a la humanitat...", s'ha limitat a parlar del planeta i de com els barcelonins i barcelonines ens hi interrelacionem... Tot un bany d'il·lusió, també.

Només en Xavier TRIAS ha parlat del què preocupa la gent, i només ell ha apuntat solucions. Només ell, a hores d'ara, es mereix ser Alcalde.

EL DESPLEGAMENT DE L'ESTATUT

A la darrera reunió del Consell d'Impuls i Seguiment del desplegament de l'Estatut en CAROD-ROVIRA volia prendre uns acords per traslladar al Govern, en el sentit de marcar les prioritats de negociació amb l'Estat a la reunió que s'havia de dur a terme -i que es va dur a terme- el 16 d'abril. Val a dir que els representants de Convergència i Unió vam recolzar les prioritats proposades, en el benentès que no eren fruit d'un acord del Consell, sinó que eren les prioritats que el nostre Grup ja havia plantejat en seu parlamentària.

Aquestes prioritats eren:

• Traspàs de rodalies
• Traspàs de la inspecció de treball
• Traspàs de les polítiques actives d'ocupació
• Desclassificació dels aeroports de Sabadell, Girona i Reus com aeroports d'interès general (qüestió aquesta que no és, de fet, estrictament estatutària)

Ja hi ha hagut la reunió i sembla que només hem avançat en la desclassificació dels aeroports de Sabadell, Girona i Reus.

De la resta, el més calent a l'aigüera. Sobre Rodalies, com que a l'Estat li deu fer vergonya dir que no en vol parlar, ens diuen que ja en parlarem més endavant. I mentrestant, per si de cas, s'empesquen que des del 1996 ja podíem haver-les demanat (per tant els Governs Pujol) i la Mercè SALA ens comunica a través dels mitjans que ella mateixa, sent directora de RENFE, es va oferir a la Generalitat entre el 1991 i el 1994 a traspassar el servei de Rodalies, però que la Generalitat no hi va estar interessada. Per tant, no ens ho volen donar, i com a motiu filtren notícies que volen deixar entreveure que en el fons els catalans no volem les Rodalies perquè fa 15 anys -quan el sistema de finançament català era tot un altre- no ho vam voler.

De la inspecció de treball i les polítiques actives d'ocupació, ni una paraula. Si aquestes eren les prioritats del Govern català, algú em pot dir què passarà amb el que no és prioritat del Govern?

JA ES MIREN DE CUA D'ULL

S'han fet multitud de comentaris sobre la darrera setmana política a Catalunya. Qui hi ha guanyat? Qui hi ha perdut? Més enllà de la política, qui ha perdut ha estat el país, que ha tornat a donar la imatge que va donar durant els anys del Govern MARAGALL.

Més enllà d'això, aquí ningú ha guanyat -dificilment podia fer-ho ningú-, però sí que hi ha uns quants perdedors. Dos de molts clars, al meu entendre.

Esquerra, que ha llençat per la borda els esforços que estaven fent en CAROD i en PUIGCERCÓS per semblar bons nanos, per semblar el que no han estat mai, un partit de govern.

I el president MONTILLA -dic president, que així l'ICETA quedarà tranquil-, perquè després d'haver aconseguit que la gent percebés com a positiva la innacció, s'ha trobat amb què, malgrat tot, tot torna a semblar-se massa als darrers tres anys. Semblava que l'Entesa -el Tripartit II- es basava en una confiança mútua fonamentada en allò del "oi que no ens farem mal?", però la confiança ja l'ha trencada en VENDRELL un matí de calçotada i aquests invents, com ja es va demostrar amb els Governs MARAGALL, sense confiança, van pel pedregar.

Quan de temps trigaran a fer-se mal de debò? Això no ho sap ningú, però a partir de la setmana passada, els tres socis de Govern tornen a mirar-se de cua d'ull tots tres.