RECTIFICACIÓ

Donat el comunicat de CDC -que afegeixo- he retirat el "post" en el que comentava una notícia apareguda avui a l'AVUI.

DC MANIFESTA LA VIGÈNCIA DEL PACTE DE LA FEDERACIÓ DE CIU
Davant les notícies aparegudes en un mitjà de comunicació, el portaveu de Convergència Democràtica de Catalunya, David Madí, manifesta el següent:

1. El pacte de federació, subscrit per Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya, és avui plenament vigent i d'aplicació. Aquest pacte estipula amb precisió que la candidatura a les eleccions legislatives per a la circumscripció de Barcelona estarà encapçalada per UDC.
2. La direcció de Convergència Democràtica no qüestiona en cap aspecte ni el pacte de la federació de CiU, ni la vigència dels acords polítics assolits en ell. És en aquest sentit que CDC reitera que pertoca a UDC designar el cap de llista de Barcelona per a les pròximes eleccions legislatives.
   

Barcelona, 14 de juny de 2007

COMENTARI AL BLOC D'EN JORDI CERDÀ

Uff, Jordi... Només unes pinzellades, perquè si començo m'allargaré... Els temps de Solidaritat Catalana no han estat els únics d'unitat, perquè també els temps de l'Assemblea de Catalunya i el Govern Tarradellas, encara que més l'Assemblea de Catalunya, també es podrien considerar com un període d'unitat nacional.

Sobre les diferents maneres d'entendre el camí, val a dir que quan es governa, totes les opcions aposten per una via concreta, sempre la mateixa, que és la que tu anomenes del peix al cove. Altra cosa són opcions al marge de la representació política, que n'hi ha, però que no són majoritàries en cap cas.Ara a CDC i UDC s'és més radical del que s'era estan al Govern. I ara, Esquerra és més procliu al peix al cove del que ho era estan a l'oposició. Són, pertant, crec, dues cares de la mateixa moneda.

I finalment, per acabar, deixa que faci una petita defensa del Pacte del Majestic, en forma de precisió. L'error d'en Pujol no és en cap cas aquell Pacte -que ha servit per visualitzar mediàticament l'acord CiU-PP-, sinó no saber interpretar el novembre del 1999 que el PP estava en portes d'una majoria absoluta. Aquell error ens va fer prioritzar l'acord "gratis total" amb el PP català per a la investidura -la darrera- d'en Pujol, i el menyspreu -malgrat en Duran i en Pere Esteve van negociar i aconseguir l'abstenció d'Esquerra- a Esquerra, que després ha donat els resultats que ha donat. El fet d'haver estat investit president, de dependre, de fet, del PP català, combinat amb la obtenció de la majoria absoluta del PP el març de 2000, quatre mesos després, ens va conduir a votar afirmativament la investidura d'Aznar -quan no feia falta- i a intentar pactar tot el que presentava el PP a Madrid, encara que fos percebut com a molt negatiu per a Catalunya des de Catalunya (ex: Llei d'Universitats i, per excel·lència, el Pla Hidrològic Nacional). Si el novembre del 1999 haguéssim llegit bé la situació a Espanya i no ens haguéssim "abandonat" d'aquella manera en mans del PP català, quan el PP fa la deriva dretana i centralista amb la majoria absoluta, CiU i el darrer Govern Pujol se n'haguessin pogut desmarcar amb molta més facilitat. Però això no té res a veure amb el Pacte del Majèstic, que era de continguts, i que entre els punts d'acord hi havia, sempre ho oblidem, la supressió del Servei Militar Obligatori, per exemple.

LES ELECCIONS FRANCESES, LA PARTICIPACIÓ I AQUEST PETIT NOSTRE PAÍS

Després de les eleccions presidencials franceses no van ser pocs els qui van començar a parlar de l'elevada participació i buscar-ne les causes. I, és clar, van començar a comparar amb la participació esperada a les eleccions municipals, que es temia baixa i després es va confirmar.

Recordo una tertúlia a Ràdio Gràcia en la que em van preguntar com era que a França es votava tant i tant poc a Catalunya, i si hi havia la possibilitat que l'elevada participació francesa podia "encomanar-se" a la societat catalana.

Després de la participació -baixa- de les Legislatives franceses, ara ningú em pregunta si crec que la baixa participació catalana ha afectat a la societat francesa...

I és que cada societat té les seves pautes, algunes de compartides, algunes d'específiques, i tant absurd era preguntar per la influència de la participació elevada de les presidencials franceses en les municipals espanyoles com seria ara preguntar per la influència de la participació baixa en les municipals espanyoles sobre les legislatives franceses.

En això li dono la raó a en MONTILLA, sense que serveixi de precedent. Hi ha tantes causes de l'abstenció com votants i, en conseqüència, es poden detectar pautes de comportament molt generals, però l'abstenció és molt dificil d'explicar amb motius molt concrets. Que hi ha gent que n'està farta i diu "ja s'ho faran"? És clar que sí! Aquests suposen el 50% de l'electorat? No, ni en broma. Hi ha molta gent que s'absté sempre, perquè sí, hi ha qui només participa quan percep que hi ha en joc quelcom de molt important. Hi ha qui participa quan percep que el seu vot pot ajudar a canviar alguna cosa, o a salvar quelcom que està en risc i que ell aprecia... Hi ha milions de raons per a l'abstenció, i segurament la darrera d'elles és la quantitat de persones que al país veí -França, per entendre'ns- van a votar.