26 de setembre 2007

DELS MANIPULADORS I DELS INCAUTS

Parlàvem ahir sobre la Casa Reial espanyola i la veda oberta contra ella. I començava posicionant-me jo mateix perquè ningú entengués de les meves paraules el que no es podia entendre.

Llegeixo avui a La Vanguardia que el President ZAPATERO ha vingut a "renyar" els partits catalans i -per extensió- la societat catalana per la crema de fotografies del Rei. Condemnables. Sempre, i en tot cas. Delictiu? Sí, mentre es mantingui a la legislació vigent com a delicte el menyspreu al Cap d'Estat. Altra cosa és si això hauria o no hauria de ser delicte. És un altre debat. Però avui per avui ho és i la Fiscalia, dret a llei, està legitimada per iniciar accions contra qui cremi banderes espanyoles, fotografies del Rei. De la mateixa manera que ho hauria d'estar si es cremen senyeres (per exemple, a Reus el dia que el Reial Madrid va guanyar la darrera lliga de futbol).

Però és discreccional. La Fiscalia pot iniciar accions o pot no iniciar-les. No sempre que es crema una bandera espanyola la Fiscalia ha iniciat accions legals. I no sempre -de fet, mai- que s'ha cremat una senyera la Fiscalia ha iniciat accions legals.

Ja ho deia ahir i ho repeteixo: iniciar accions legals contra una persona per haver cremat una fotografia del Rei a Girona, tot i que es tracta d'una acció legítima de la Fiscalia, és una acció que té uns efectes polítics indiscutibles. Més concentracions, més crema de fotografies, més babaus amb vocació d'herois, etc., etc.

I la Fiscalia depèn del Ministeri de Justícia. I dubto molt que la Fiscalia inicïi determinades accions "per lliure". I, en conseqüència, que el President ZAPATERO ara aparegui i pontifiqui sobre el comportament dels qui cremen fotografies, i demani als partits catalans que "ajudin a asserenar els ànims", com si es tractés d'unes actituds generalitzades és d'un fariseïsme esfereïdor. Perquè sense l'acció del seu Govern, a través de la Fiscalia General de l'Estat, tot plegat s'hauria reduït a la crema d'una fotografia per un ciutadà anònim, i ara resulta que qui ha cremat les fotografies és un diputat al Parlament de Catalunya i un doctor en Dret Constitucional -ambdós entren a la categoria de babaus amb vocació d'herois- que no només han cremat les fotografies, sinó que ja han anunciat que no cal que la Fiscalia busqui més perquè s'autoinculpen directament.

Que la Fiscalia té elements de dret per actuar? Sí. Sens dubte. Que hauria de valorar una mica més quines passes dóna i les conseqüències que aquestes passes tenen, també.

Però, i per acabar, si després de tot plegat és el President del Govern qui acaba per aparèixer, hom comença a pensar que està tot orquestrat i ben orquestrat per fer aparèixer les més tèbies actituds nacionalistes barrejades amb accions radicals i extemporànies.

És el que hi ha.

25 de setembre 2007

SOBRE LES FOTOS QUE ES CREMEN DEL REI I LES QUE D'ALTRES CLOWNS D'AQUEST PAÍS PRETENEN FER-SE

Déu n'hi do el que està donant de si la Casa Reial els darrers mesos...

I abans que res, un aclariment. No sóc monàrquic, i sempre he cregut que els pobles madurs, adults, responsables, han de tenir el dret d'escollir els seus governants, també el seu cap d'Estat. No és el cas d'Espanya, per les circumstàncies històriques del segle XX d'aquest Estat.

Dit això, una primera reflexió, que podria ser la darrera del post, em porta a pensar que hi ha alguna cosa que grinyola a la Casa del Rei, una institució que generalment havia ben gestionat els efectes mediàtics de les seves actuacions, però que sembla haver perdut darrerament aquesta capacitat.
Exemples en tenim uns quants... La caricatura d'El Jueves. Les fotos de les infantes en banyador a diferents revistes aquest estiu. La setmana "horribilis" dels ducs de Lugo. I, ara, la crema de fotografies amb la cara del Rei.

Perquè passen totes aquestes coses i totes alhora? I perquè passen ara i no passaven abans?
Ja vaig escriure un altre dia -en relació a la vaga de fam de De Juana Chaos- que enlloc de criticar la posició de la oposició -que va quedar molt en evidència- em sorprenia que no es critiqués la Fiscalia General de l'Estat i, en conseqüència, i per elevació, al Ministeri de Justícia i el Govern espanyol.
Torno a les mateixes. Si la Casa del Rei és la mateixa, el Rei és el mateix, la Reina és la mateixa i el Príncep hereu és el mateix (i per molt que pretengui manar la princesa, els altres tres porten tota la vida manant i no crec que a aquestes alçades es deixin dominar per una periodista posada a cortesana), què hi ha ara de nou que no hi era abans i que, a diferència de donya Letizia, sí que pot arribar a imposar accions no volgudes a la Casa del Rei? Una Fiscalia Generali de l'Estat designada per un Govern encapçalat per un personatge populista, buit de contingut i ple de fum.

Així, perquè ningú analitza que el segrest de El Jueves és per la crítica al Govern, i no per utilitzar la caricatura dels Prínceps d'Astúries? És molt agosarat pensar que el que molesta de la portada de El Jueves és la crítica al xec per naixement, i no tant l'aparició dels Prínceps a la mateixa?

Però és que l'actuació de la Fiscalia General de l'Estat, tolerada, això sí, per la Casa Reial (que crec que no va adonar-se del mal que aquella acció podia suposar-li), acaba per generar un torrent de notícies sobre la Família Reial a la què la premsa seriosa d'aquest país mai havia estat donada, i a la que la premsa "escombraria" s'hi apunta perquè percep que "la veda s'ha obert".

I així tenim el paper couché publicant aquest estiu fotografies de les Infantes en banyador.

Evidentment no tenen res d'especial aquestes fotografies, però sí que deixen veure un detall que per a mi no és menor. Fins ara aquestes fotografies segur que es feien, però no es publicaven. I si es publicaven era en mitjans escrits considerats "no seriosos". Aquest estiu diaris seriosos i revistes del cor de les considerades també serioses, han publicat aquestes fotografies.

I no tot acaba aquí. Després hem tingut el lamentable espectacle dels "tomates", "hormigues", "norias" i demés xerrant pels descosits sobre una hipotètica crisi matrimonial dels ducs de Lugo, i tractant-los com si fossin una parella de concursants del Gran Hermano.

I, finalment, la crema de fotografies del Rei amb motiu de la seva visita a Girona. Estic convençut que no és el primer cop que a l'Estat espanyol es cremen fotografies del Rei. No em puc imaginar que a Euskadi això no hagi passat mai.

Però bé. Ve el Rei, els quatre arreplegats de sempre fan el seu número i tot hauria acabat aquí si no fos perquè la Fiscalia General de l'Estat, altra vegada, considera que hi ha delicte contra el Cap d'Estat (injúries) i inicia accions legals contra els protagonistes de la bufonada.

Conseqüència: aquells que sempre aprofiten l'avinentesa per fer-se els herois, la foto i demés, ja han vist una nova oportunitat. L'inefable Hector López Bofill i l'Uriel Bertran, imagino que entre d'altres, van participar en la concentració de protesta contra les accions de la Fiscalia General de l'Estat, i van cremar les corresponents fotografies del Rei. Ara ja anuncien que s'autoinculparan d'haver-les cremat. La Fiscalia, un cop ha iniciat el camí no podrà tirar-se enrera, i hauran acabat creant una icona no del republicanisme, sinó de l'antimonarquisme. I, un cop més, estarem donant ales als que s'obsessionen en destruir i no en construir.

Començava dient que no sóc monàrquic. Que entenc que els pobles han de poder escollir el seu cap d'Estat. En conseqüència, sóc republicà. Ara bé, sóc republicà perquè entenc que la república és símbol de poble madur, de poble adult, que té la capacitat de poder escollir el seu cap d'Estat amb normalitat.

Si qui m'ha de procurar la república ho ha de fer cremant fotografies per després fer-se el màrtir, aquesta república, se la poden pintar a l'oli, perquè seria qualsevol cosa menys llibertat, igualtat i fraternitat.

19 de setembre 2007

SOBRE AJUDES EN MATÈRIA D'HABITATGE

Ole, ole i ole!

En aquest país, com que s'acosten eleccions, ha arribat el moment de jugar al joc dels disbarats.
Ahir ens anuncia el president ZAPATERO això de les ajudes al lloguer de pisos per a persones joves. Deixant al marge que gran part d'aquestes ajudes ja estaven aplicant-se, i per tant no entenc ben bé l'anunci d'ahir, hi ha una altra cosa que m'agradaria comentar.

Si a tots els joves que viuen a l'Estat espanyol, estan independitzats i guanyen menys de 21.000 euros a l'any se'ls donen -visquin on visquin, tinguin on tinguin llogat el seu pis- 210 euros, als joves catalans, i a la societat catalana en general, ens estan tornant a donar gat per llebre.

Si a Castella - Lleó, Galícia o Astúries els sous són més baixos, i haurà més joves amb possibilitats d'accedir als ajuts. O, dit d'altra manera, si per la mateixa feina es paga més a Catalunya -que passa-, els joves catalans és més fàcil -o menys dificil- que superin els 21.000 euros anuals.
Però deixant de banda aquest primer comentari, hi ha un segon aspecte a tenir en compte. Els joves que guanyen menys de 21.000 euros i tenen llogat un pis a Osca, Albacete o Alcañiz, se'ls estarà ajudant molt més -en termes relatius- que el mateix jove amb el pis llogat a Barcelona, on el lloguer és molt més alt i, en conseqüència, l'efecte de l'ajuda, menor.

I el pitjor de tot plegat? Que com que la ministra que s'ha inventat la cosa és la Carme CHACÓN ja podeu comptar que els catalanets i catalanetes aplaudirem amb les orelles les propostes del mag ZAPATERO i la seva assafata de final de legislatura. Som així. Què hi farem....

12 de setembre 2007

SOBRE DEFENSTRACIONS (IMAZ ET ALT.)

Pasqual MARAGALL defenestrat pel PSC. Sense entrar a judicar la seva presidència de la Generalitat, que cada vegada crec més que va ser com va ser per com va ser la seva gènesi -i en això hi tenen molt més paper en MONTILLA i en PUIGCERCÓS que el mateix MARAGALL-. Sense entrar a judicar la seva presidència -deia- no hi ha dubte que es tracta d'una de les ments més clares del centre esquerra català de la segona meitat del segle XX.Lliurepensador. Radical. Però, alhora, captivador de la burgesia i la classe mitjana barcelonina, que no és ni molt menys radical, i que tampoc és en excés de centre esquerra.José BONO. Una altra 'rara avis' en el seu espai polític. Sovint apreciat pels adversaris i criticat pels seus. Lliurepensador, també, en qualsevol cas. Crec que els catalans l'hauríem d'intentar valorar al marge dels seus pensaments sobre el desenvolupament de l'Espanya autonòmica.

Ha estat un bon ministre de Defensa, i un lleial col·laborador dels seus diferents líders al partit, sempre però expressant clarament les seves opinions, encara que no fossin estrictament la opinió oficial del partit.Lliurepensador, també, ho és en Josep PIQUÉ, que ha de veure com el seu partit el substitueix per Daniel SIRERA, que no era més que el seu noi dels encàrrecs. PIQUÉ, un dels grans& Probablement al partit equivocat. Segurament també perquè la seva ambició és tant gran com el seu talent i els partits catalans on s'hauria trobat còmode no li podien oferir el que li va oferir José Maria AZNAR.

Josu Jon IMAZ. Empenta. Vitalitat. Preparació. Nervis d'acer. Capaç. I, també, lliurepensador. Quan el més fàcil al seu partit era seguir la doctrina ARZALLUZ/EGUIBAR/IBARRETXE, adoptant una posició més centrada, que li donés les majories necessàries per presidir l'EBB, ell ha optat per la posició centrada d'origen, al marge del què plantegi el triunvirat anteriorment mencionat. Després de guanyar contra pronòstic fa quatre anys, enguany plega abans d'haver-se de barallar de nou amb qui no entén que la realitat és sempre, sempre, plena de matisos.MARAGALL, BONO, PIQUÉ, IMAZ (i hi podríem afegir també en ROCA i en Manuel PIMENTEL). Polítics tots ells molt diferents. Polítics tots ells profunds i preparats. I amb experiència de Govern gairebé tots, i un bon full de serveis a la seva esquena 'malgrait tout'.

Els aparells dels partits han aconseguit retirar-los prematurament de la política. Privar-nos d'ells. Han guanyat en MONTILLA i en ZARAGOZA, BLANCO, ACEBES i SIRERA, EGUIBAR i companyia&
I ha perdut la societat sencera. Aquesta societat a la que després, gastant -que no invertint- milers de milers d'euros, intentaran convéncer per a què surti a votar.

I és que entre el rigor i la intel·ligència, i la manca de rigor i el trencar-ho tot, en aquest món mediàtic nostre, sempre tenen aquests darrers les de guanyar.I quan sorgeixi un CHÁVEZ qualsevol i ens arrabassi la llibertat, aleshores el mal ja estarà fet.

05 de setembre 2007

DE MAJORIES I MINORIES

Déu n'hi dó les paradoxes de les què estem essent espectadors aquests dies...

El partit que vol ser majoritari a Catalunya estrena nova estratègia destinada a abocar-se al 15% de la ciutadania, mentre que d'altres, acusats sempre de ser minoritaris, aposten per un discurs que coincideix amb la posició a les enquestes del 85% dels ciutadans d'aquest país. Com a paradoxa no deixa de ser interessant.

I per acabar d'amanir-ho tot plegat, resulta que aquest intent de que el partit majoritari sigui més majoritari mitjançant un missatge dirigit al 15% de la ciutadania, pretén, alhora, que s'afegeixin a aquesta aventura sectors descontents del PSC, ERC i ICV...

I davant de tant de desconcert acaba rebent per tot arreu aquell que amb un atac de lucidesa acaba manifestant que se li en "refot" el sobiranisme... I és que aquest sobiranisme desconectat del país, de la realitat del país, alienat en debats teòrics interessants però completament inútils a mi també se me'n refot.

I que ningú s'equivoqui. Que se'm refoti aquest debat i aquestes iniciatives no és patent perquè em situïn com "espanyolista", "botifler", etc., etc.,... Jo, la independència del meu país la vull amb tota la seva gent. Afegint-hi el màxim de gent. No dirigint-me al 15% del país, sinó dirigint-me a la majoria del país. Si no, no hi trobo l'interès. Vull la independència del meu país per fer-hi una societat millor, on tothom s'hi vulgui quedar. On tothom s'hi senti dins.

I si mentre el país se'ns escola de les mans la nostra resposta a la ciutadania és un debat teòric sobre sobiranisme, referèndums i demés, però sense solucions concretes a problemes concrets que afecten directament a la gent, no sé quin servei estem fent al país.