SOBRE QUI VA FER LES DETENCIONS I SOBRE QUI SEMBLA QUE LES VA FER

Abans ho hagués escrit, no?

Avui en RAJOY ha reclamat la paternitat de les detencions de les persones que avui han estat jutjades en relació als atemptats de l'11-M. Avui!! Fa quatre anys que els van detenir! I s'han passat quatre anys intentant fer-nos creure que a l'atemptat hi havia tingut alguna cosa a veure ETA. Però, en canvi, ells mateixos, no van detenir ni un sol membre d'ETA en relació als atemptats. Van fer el que havien de fer. Detenir els implicats. I els implicats no eren d'ETA.

És el que deia abans. Sorprenentment, han preferit cavar-se un esvoranc i ensorrar-s'hi, enlloc de vanagloriar-se de que gràcies a ells tota aquesta llarga llista de gent han estat jutjats per l'Estat de dret.

Tant encegats estaven amb el tema d'ETA, que li han regalat a RODRIGUEZ ZAPATERO el discurs que avui ha fet, en defensa de l'Estat de Dret, quan de fet el seu Govern el que ha fet ha estat observar la feina de la justícia, perquè la feina que corresponia al Govern -la detenció dels criminals- ja havia estat feta pel mateix -heus aquí l'esquizofrènia- que mantenia el discurs de l'autoria d'ETA.

L'AVE, LA CONFIANÇA I LA SAGRADA FAMÍLIA

Avui insisteix l'alcalde HEREU amb què cal que l'AVE passi per sota la Sagrada Família perquè "cal restablir la confiança de la gent".

Si cal "restablir" és que la gent ha perdut la confiança. I quan la gent perd la confiança, aquesta es recupera a poc a poc i amb operacions plenes de sentit comú.

Però no, el nostre alcalde vol recuperar la confiança de cop i amb una operació que no fa sinó incrementar la desconfiança.

Anem bé!

HUMILITAT I JUDICIS 11-M

Què poc que costa ser una mica humil, quants rèdits se'n poden treure d'aquesta humilitat, i quanta gent, quants líders polítics, són incapaços de ser-ne, ni que sigui una miqueta.

Avui es dicta la sentència de l'11-M. Vaja, que avui tindrem la constatació judicial que els autors dels atemptats tenien a veure amb Al Qaeda, i no pas amb ETA.

I ahir qui fou ministre de l'Interior en el moment dels atemptats, Ángel ACEBES, ja deia que ells no havien abonat la teoria de la conspiració, etc., etc., recordant-nos a tots -per si se'ns havia oblidat- que va ser ell mateix aquell que no es va cansar de repetir que hi havia dues línies d'investigació i que qui considerés que no havia estat ETA era un "miserable".

Un exemple de falta d'humilitat i, sobretot, de falta d'intel·ligència.

Que durant les primeres hores el Govern AZNAR, amb Ángel ACEBES al capdavant, cregués que l'autoria era d'ETA, no és que fos malícia, és que és el que pensava tothom. El Lehendakari el primer.

I, fins i tot, que el Govern AZNAR i l'Ángel ACEBES fossin els darrers en veure que al darrera hi havia la mà d'Al Qaeda és quelcom que jo crec que la gent podia arribar a passar per alt. En qualsevol cas, és evident que en aquell moment la societat espanyola va tenir la sensació que se'ls estaven amagant coses, i va optar pel canvi de govern.

El que em sembla el summum de l'estultícia és en vigílies de la publicació de les condemnes, i de fet durant tot el judici han tingut aquesta actitud equivocada, seguir reblant el clau.

Com de fàcil era vanagloriar-se que havia estat Ángel ACEBES, com a ministre de l'Interior en funcions, qui va detenir a tots els que avui seran condemnats! És que van ser ells qui els van portar a la presó!! És gràcies a ells que tota aquesta gent serà condemnada!!!

Però el rencor els cega. I la manca d'humilitat, que en el seu moment hauria suposat admetre que s'havien equivocat en insistir tant en el tema d'ETA.

LA VISITA DE MR. MARSHALL

Diu La Vanguardia -i d'altres diaris també he vist que anaven en la mateixa línia a les seves portades- que el gest de ZAPATERO de visitar ahir per sorpresa les obres del TAV és positiu.

Sincerament, no crec que sigui tant positiu. Altra cosa és com es percebi. O com ens el vulguin fer percebre.

No es tracta, senyors RAJOY, senyor MAS, d'anar-hi un dilluns a les 8.00h., del matí. Prou feina hi ha, aleshores, com per anar a emprenyar.

Però anar-hi un diumenge al matí és com anar-hi per la nit.

A més a més resulta que la visita es concreta el dia abans per la nit entre el president ZAPATERO i el president MONTILLA.

Com és que a cap mitjà li ha cridat l'atenció que la gent amb qui es va creuar el presidente li diguessin "ánimo, presidente!", "ganaremos las elecciones!", "eres el mejor presidente!"?

Ningú es planteja el fet que en MONTILLA i els alcaldes de la zona són tots del PSC, el partit d'en ZAPATERO, que la visita es fa en diumenge, pel matí, que la gent amb qui es creua no fa més que alabar-lo, a ell que és el responsable del desastre? Ningú no pensa que potser l'aparell del PSC ha muntat una gran operació de propaganda? Ningú no ho pensa i, a continuació, s'indigna?

Repeteixo, no es tractava de portar-lo a les 8 del matí del dilluns. Perquè no es tracta que llinxin el president del Govern.

Es tracta que no ens vulguin prendre el pèl, uns (el PSC-PSOE), i que no ens ho empassem tot sense un mínim sentit crític (mitjans de comunicació!!!).

INCÒGNITES: LA CONFIANÇA BAIXA, ELS VOTS PUGEN.

Publica avui La Vanguardia una enquesta la notícia de la qual titula "desciende el apoyo de los catalanes a la política de ZAPATERO hacia Catalunya". Cap sorpresa, no? Amb tot el que està caient.

La sopresa hi és, però. Perquè la mateixa enquesta també pregunta pel vot a les properes eleccions generals, en les que el cap del llista del PSOE per a ser president del Govern serà aquest mateix ZAPATERO en qui els catalans estem perdent la confiança. I resulta que el partit del senyor ZAPATERO no només no baixa, sinó que pujaria. Dos diputats. A costa d'Esquerra. La resta, tot igual. CiU 10. PP 6. ICV 2.

En una anàlisi ràpida sembla clar, doncs, que si la gestió de ZAPATERO respecte Catalunya passa del 60% d'aprovació a només el 37%, però els vots cap el mateix ZAPATERO no només no baixen, sinó que pugen (2 escons i 4 punts percentuals), no hi ha ningú que estigui capitalitzant aquest desencís en relació al president somrient i simpàtic. La mala gestió i el mal ambient no es facturen. Tot es manté en l'statu quo del 14 de març de 2004.

Una conclusió, també ràpida. Els catalans segueixen tenint clar a qui NO volen a la Moncloa: Mariano RAJOY. I davant aquest fet, també segueixen percebent que Convergència i Unió i en DURAN i LLEIDA podrien arribar a pactar amb el PP de RAJOY. Equivocats? Sí. Però en qualsevol cas és la percepció que mostra la lectura de les enquestes.

En aquesta tesitura, els catalans seguirien votant per ZAPATERO, amb tal d'evitar el retorn del PP al poder. Sí que es percep un petit canvi d'hàbit, i és que així com el 14 de març de 2004 qualsevol opció política que no fos el mateix PP o Convergència i Unió s'interpretava com agent de canvi, i tant el PSC, com Esquerra, com Iniciativa van recollir vots a cabassos, aquesta vegada, sembla ser que la ciutadania d'aquest país sí que tindria clar que per evitar, a la vegada, que en RAJOY sigui a la Moncloa i que el govern de ZAPATERO no tingui hipoteques, és important no votar partits satèlits i apostar directament pel PSOE.

És aquest fet diferent al que s'esdevenia quan era Convergència i Unió qui donava suport als diferents governs de Madrid. Ni quan es va recolzar el PSOE de GONZÁLEZ, ni quan es va recolzar el PP d'AZNAR (en el seu primer mandat) la ciutadania catalana va intepretar que era millor votar pel partit "espanyol". Va seguir apostant per Convergència i Unió, perquè s'entenia que la influència de la que disposaven l'exercien. Aquesta vegada és evident que d'influència Esquerra en tenia, però també és evident que no l'ha exercida. Conseqüència: la ciutadania, sempre segons les enquestes, apostarà directament per la marca original.

Un darrer comentari: això són només enquestes. I a les enquestes, en general, Convergència i Unió en surt malparada. Falten molts mesos, queden moltes coses per dir. Tot està en joc, encara.

NENS SENSE LLEURE

(carta publicada a La Vanguardia el 17 d'octubre)

Llegeixo a la secció de Cartes dels lectors de La Vanguardia la de G. MARTÍ CEBALLOS (4/X/2007, "Niños sin ocio") on diu que amb els horaris escolars, les activitats extraescolars i els deures que han de fer els nens, "apenas queda tiempo para disfrutar del ocio, de un espacio verdaderamente libre para ellos".

De tot plegat arriba el senyor MARTÍ CEBALLOS a la següent conclusió: "Vamos a crear futuros adultos estresados que desconocerán el valor y el goce del tiempo de ocio".

Som pares de dues nenes, petites avui. Encara no tenen deures diaris. Però en porten. De tant en tant. Petites responsabilitats. Responsabilitats que a mida aniran sent més grans.

Per assentar uns coneixements, sí, però sobretot per assegurar unes pautes de comportament que les facin aprendre que els pisos no els regala l'Administració amb uns xecs graciosament concedits, per exemple, sinó que s'aconsegueixen amb l'esforç i el treball diari, de cada dia; que siguin conscients que l'oci té un preu, i aquest preu es paga amb diners; uns diners que es guanyen treballant.

Treballant igual que avui treballen recollint unes fulles seques perquè s'acosta la tardor, retallant fotografies de gegants perquè ha estat la festa major o, d'aquí a uns anys, fent els deures que els mestres i professors els encarreguin.

Perquè l'oci i el temps lliure s'aprecien quan són un descans, quan suposen una pausa en la rutina.

Ara bé, si eduquem els nens en una cultura hedonista, on les responsabilitats són una càrrega, on les deures i les petites feines de cada dia són un estorb, aleshores sí, aleshores estarem creant uns adults potencionalment estressats. Perquè en algun moment de la vida toca tenir responsabilitats, esforçar-se i treballar. I quan més aviat això s'interioritzi, millor.