25 de setembre 2008

I ENS PARLEN DE RESPONSABILITAT?

Per terra, mar i aire es reclama a Convergència i Unió responsabilitat.

En DURAN ha de ser responsable i votar a favor dels Pressupostos Generals de l’Estat.

En MAS ha de ser responsable i no posar en risc el front unitari pel finançament.

Convergència i Unió ha de ser responsable i no tensar massa la corda.

Convergència i Unió ha de ser responsable i no barrejar els Pressupostos i la negociació del nou sistema de finançament, especialment en temps de crisi.

Convergència i Unió ha de ser responsable i no deixar-se endur pel radicalisme d’Esquerra.

Convergència i Unió ha de ser responsable...

Potser que ja n’hi ha prou, no? Ens parlen de responsabilitat aquells qui amb mentides i enganys van portar a Espanya –i també a Catalunya- a recolzar una guerra que no volíem, que no volem, i que a més a més, és il·legal.

Ens parlen de responsabilitat aquells que un dia prometen aprovar l’Estatut que surti del Parlament de Catalunya i després s’esforcen i s’afanyen a no cumplir amb la seva paraula, a escapçar l’Estatut i a fer plegar el President de la Generalitat per no haver estat tot el dòcil que ells esperaven que fos.

Ens parlen de responsabilitat aquells que davant d’un atemptat monstruós com el de l’11-M van mentir a la societat espanyola per veure si arramblaven amb quatre grapats més de vots.

Ens parlen de responsabilitat, en definitiva, aquells que tenint immers el país en una situació de crisi econòmica incipient la van negar allí on va fer falta negar-la, en vigílies d’unes eleccions, perquè no els pogués fer mal electoralment.

Ens parlen de responsabilitat i ens demanen que posem el coll per superar la crisi econòmica els mateixos que no han fet res per reconduir res durant mesos –malgrat els avisos d’una part important de la societat i l’espectre polític i econòmic del país-.

Tots aquests són els que ens parlen de responsabilitat i ens demanen, a Convergència i Unió, a Unió Democràtica de Catalunya, a Convergència Democràtica de Catalunya, que l’exercim per evitar situacions pitjors en el futur.

En DURAN ja ha dit que si no hi ha sobre la taula un augment clar de la despesa –via nou acord de finançament – i el desplegament complet de l’Estatut no hi ha res a pelar.

Convergència i Unió farem el que haurem de fer. Però que no ens parlin, si us plau, de responsabilitat. El President PUJOL fa uns anys va emprar una expressió que va causar gran rebombori entre la premsa de llengua castellana perquè no van trobar una traducció satisfactòria, i que deia: “Són una colla de ximples!”, quan el PP i el PSOE es tiraven els plats pel cap pel cas GAL.

Avui ho podem repetir: són una colla de ximples, i que no esperin de nosaltres la responsabilitat que ells no han volgut tenir. En castellà: que cada palo, aguante su vela.

13 de setembre 2008

L'ESTELADA A GRÀCIA

Avui em fico de peus a la galleda. Però porto uns quants dies donant-li voltes i no me'n puc estar. Em fico de peus a la galleda, reitero. Però sé que m'hi estic ficant. 

I com que sé que entro en terres pantanoses hauré de fer allò tant absurd en democràcia, però alhora tan necessari a la nostra democràcia d'avui, de donar explicacions i aclariments abans de començar a desenvolupar el que vull dir. Més que res per evitar que algú em jutgi abans d'hora.

No sóc homòfob. No em considero un independentista radical. No tinc res contra els gais, les lesbianes i la resta que els acompanyen. Tampoc tinc res contra els qui no els agrada l'estelada o aquells que li donen unes connotacions que segurament tampoc acaba de tenir. Sóc catalanista i humanista. Humanista i catalanista. Pel meu país vull les màximes cotes de llibertat a les que es pugui arribar en cada moment. Per a les persones del meu país exactament el mateix. Per a totes les persones del meu país, vinguin d'on vinguin, siguin de la raça que siguin, tinguin la sexualitat que tinguin. La qual cosa vol dir, també, que reclamo la meva llibertat a dir el que penso i el meu dret  a que la meva llibertat sigui respectada.

L'Ajuntament de Barcelona, el seu alcalde, Jordi HEREU, i els partits que li donen suport -PSC i ICV-, i el mateix esquema traslladat a Gràcia, és a dir, l'alcalde Guillem ESPRIU, i els partits que li donen suport -PSC i ICV- s'han escandalitzat aquesta setmana pel fet de que la Junta de Portaveus a Gràcia va aprovar penjar l'estelada a un lloc visible de l'Ajuntament de Gràcia en commemoració del centenari de la seva creació.

És correcte, legal, haver-ho fet? Les forces que ho van impulsar i recolzar -ERC i CiU- entenem que és correcte, que és legal i, jo hi afegeixo, a ningú fa mal. Les forces que s'hi van oposar -PSC i ICV- i la força que per desídia ho va permetre -PP- consideren que no és correcte, que no és legal i que això fa més mal que bé.

El meu partit, Unió Democràtica de Catalunya a Gràcia, del qual sóc portaveu a l'Ajuntament de Gràcia, quan va ser informat de la iniciativa no s'hi va oposar. No descobreixo res si dic que Unió, com a partit, com a col·lectiu, no és un gran entusiasta d'allò que va lligat a l'estelada. No descobreixo res tampoc si dic que a Unió també hi ha militants a qui no només no ens molesta la idea de independència, sinó que la seguim mantenint com objectiu final. Que no vol dir que haguem de convocar un referèndum el 2014, quedi clar.

Ara, davant aquestes forces que s'autoanomenen progressistes i alhora catalanistes però que els ha fet una por horrorosa penjar l'estelada del balcó de l'Ajuntament i han encarregat informes legals que els han permès dir que l'acció no estava ajustada a dret només puc dir-los que a partir d'ara el dia de l'Orgull Gai tampoc podran fer el que normalment han fet sense encomanar-se ni a Déu ni al diable: penjar la bandera gai del balcó de l'Ajuntament.

Abans d'ahir em deia un dirigent socialista a Gràcia que aquesta comparació no era correcta perquè avui no hi ha cap partit homòfob a Gràcia, i pertant la bandera gai es pot penjar sense cap problema perquè genera consens i que, en canvi, el que representa l'estelada no genera consens i, en conseqüència, no es podia penjar. Són naps i cols. No els barregem. Que a mi no m'agradi que l'Ajuntament pengi la bandera gai no em qualifica directament d'homòfob. De la mateixa manera, el fet que en Guillem ESPRIU, en Xavier BARBERÀ i demés no hagin volgut penjar l'estelada no em permet qualificar-los de feixistes o espanyolistes radicals.

Aquesta és la gran diferència: mentre que per a ells que a mi em molesti penjar la bandera gai els habilita per acusar-me d'homòfob, a mi no se m'acudirà mai acusar-los de feixistes o espanyolistes radicals pel fet de no haver volgut penjar l'estelada.

De fet, la lliçó que tots plegats hauríem d'aprendre del que alguns mitjans -exagerant, com sempre- han qualificat de 'guerra de banderes' és que caldrà regular també, a part de l'actual legislació sobre símbols oficials, quin ús es pot donar a balcons i altres indrets emblemàtics, per tal de tenir clar tots plegats quan, com i en quines condicions s'hi poden penjar o col·locar ensenyes, banderes o símbols -els que siguin-. Així, quan algú vulgui penjar l'estelada ja sabrà què ha de fer, i a qui no li agradi ja sabrà quan pot protestar, perquè es vulnera la norma, i quan no, perquè ha perdut. I el mateix val per l'ensenya gai. 

I, reitero, que ningú m'acusi ara del que no sóc. Perquè no ho sóc.