A REVEURE

He fet mudança!

A partir d'ara em podeu trobar a http://gambusimillet.wordpress.com

WASHINGTON

RODRÍGUEZ ZAPATERO serà a Washington. En el seu moment vaig escriure allò de que "qui no vulgui pols que no vagi a l'era", però quedi clar que prefereixo que hi sigui a que no hi sigui. Altra cosa és l'anàlisi de les raons per les quals la vuitena economia del món anirà a la cimera ocupant la cadira que li sobrava a França, i aquestes raons són les que desgranava al post de fa uns dies.

RODRIGUEZ ZAPATERO, deia, serà a Washington. Poc després de les eleccions del 14 de març de 2004 vaig escriure en alguna nota -encara no tenia el bloc en marxa- que el PSOE s'equivocaria molt si es comportava com si aquelles eleccions les hagués guanyat convencent, si es comportava com si no hi haguessin hagut els atempats de l'11-M, si es comportava com si la seva campanya i les seves propostes els haguessin portat, per se, a la Moncloa.

Entre 2004 i 2008 el PSOE es va comportar, efectivament, oblidant que el seu triomf el 14 de març estava molt fonamentat en la mala gestió que el Govern AZNAR va fer de l'atemptat de l'11-M. En aquelles condicions, el PSOE hauria hagut de dur a terme polítiques centrades que radicalitzessin el PP, però va optar per polítiques clarament dogmàtiques que li van donar resultat durant gran part de la legislatura més per error del PP que per encert de l'estratègia socialista. I d'un mandat que hauria d'haver conduït a una majoria àmplia del PSOE es va acabar en uns resultats electorals que haurien portat a RAJOY a la Moncloa si no arriba a ser per la cega política del PP en relació a Catalunya que va donar 25 diputats al PSC.

Què té a veure aquesta reflexió amb el fet de que en RODRÍGUEZ ZAPATERO finalment serà a Washington? Doncs que ZP haurà d'afinar molt el paper que voldrà dur a terme a la capital nord-americana. Ha de ser molt conscient que hi entra per la porta del darrera, i no tindria sentit aterrar-hi passant la mà per la cara a molts dels assistents. Diu, RODRIGUEZ ZAPATERO, que anirà a Washington a aportar. Em sembla bé, és la seva obligació. Però que sigui prudent. Que sigui hàbil. Que sigui conscient que hi és perquè d'altres han volgut que hi sigui. I que sigui conscient, a més, que parts dels assistents a aquesta cimera han estat atropellats per la maldestra política exterior espanyola dels darrers quatre/cinc anys.

Per tant, felicitem-nos per ser a Washington, perquè si allí s'hi ha de decidir com ha de ser el sistema financer internacional, allí hi ha de ser també l'Estat espanyol.

Esperem, igualment, que per una vegada RODRÍGUEZ ZAPATERO estigui a l'alçada de les expectatives.

PER QUÈ NO UNA MICA D'AIGUA AL VI? (només una mica)

Ja ha passat el gran dimarts. I Barack OBAMA ha guanyat, com semblava que havia de ser, les eleccions nord-americanes. No és exagerar dir que ha estat una jornada històrica.

Històrica, perquè per primera vegada una persona de color exercirà la presidència d'aquest gran país que no fa tant anys feia del color un element de diferència social obligatòria.

Històrica, perquè després de vint anys de govern de dues famílies es trenca la dinàmica. No hem d'oblidar que aquest fet, el de les dues famílies (Bush - Clinton), va ser un dels llasts més importants de Hillary que, per altra banda, estic segur que hauria estat una gran presidenta i, també, hauria estat històrica.

Històrica, també, perquè fa l'efecte que la política que porta al cap en Barack OBAMA i que ens ha fet arribar al cor pot ajudar a canviar el món. Això, però, també pot fer que la decepció tingui proporcions històriques. No és dia per posar aigua al vi, segurament, però ja hem assistit els darrers anys a diferents exemples que ens haurien de fer posar una mica de mesura a l'entusiasme. Estic pensant en Nicolas SARKOZY, i com guanya les eleccions franceses, i com després la seva popularitat ha tingut molts alts i baixos. Estic pensant -ja sé que són esferes molt diferents, també- amb en Joan LAPORTA, capaç de pujar i pujar i després dilapidar en uns pocs mesos tot el crèdit guanyat. Estic pensant en el mateix José Luis RODRÍGUEZ ZAPATERO, que darrera bones paraules cada dia veiem més que només hi havia fum i més fum.

Encara que ho sembli, no em poso les benes abans de la ferida, però sí que penso que un punt de refredar-nos i observar, "wait and see" no aniria malament en aquests moments. I al primer a qui no li aniria malament seria al mateix Barack OBAMA, que cometrà un error greu -crec- si ara vol que tot l'entusiasme que ha generat cristalitzi de cop i depressa. Serà, la seva, una presidència històrica, si pren calma per digerir tot el que d'històric té la seva arribada a la Casa Blanca, una calma que li ha de proporciona, després, les armes, les eines, per dur a terme el canvi en el que ell creu i en el que ell ens ha fet creure.