31 d’agost 2005

NUDISME A BARCELONA

En plena polèmica sobre si a Barcelona hi ha o no un excès d’incivisme llegeixo al diari que divendres passat un individu es passejava completament nu i en bicicleta per la Diagonal i que, un cop alertada la Guàrdia Urbana, quan uns agents el van aturar es van trobar amb la sorpresa que qui havia decidit passejar la seva nuesa per la ciutat portava a sobre, en una bossa que li penjava del coll, documents oficials de l’Ajuntament en els que s’assenyala que el nudisme “no està prohibit” a la ciutat.

Quedi clar d’entrada que no tinc res en contra del nudisme i dels nudistes. Però més enllà del fet concret, que entraria en la casuística, la notícia em sembla un excel·lent exemple del què ha estat els darrers anys aquest Ajuntament. Tot pretenent moure el món, aquí, a poc a poc, tot s’ha anat permetent. Hom es pot passejar despullat per la ciutat, l’Ajuntament ha organitzat concursos de graffitis, una tinent d’alcalde s’ha solidaritzat amb el moviment okupa dient que “ella també és okupa”, parafrasejant el “jo sóc un berlinès” de Kennedy, etc, etc... I tot això perquè diem que Barcelona és una ciutat moderna, cosmopolita, metròpoli. No penso provar-ho, però estic completament convençut que si em passejo despullat per Nova York, Londres o París, també cosmopolites, no trigaré ni cinc minuts en acabar a la comissaria. A Barcelona no, és clar. A més de moure el món, aquí som més “guapos”.