Dissabte al migdia. Millor, sobretaula. A casa els meus pares, que viuen a un pis amb un llarg passadís que va fer les delícies meves i de les meves germanes i cosins quan érem petits i que ara aprofiten les nostres filles per fer els mateixos quilòmetres que vam fer aleshores.La gran té tres anys, i corre amunt i avall vigilada per la seva àvia. De sobte, una frase d’aquelles que ressonen pertot: “iaia, tu posa la barrera, que jo em paro i pago el peatge!”.
La nostra filla gran ja ha interioritzat que a la vida es paga peatge. El meu dubte és: les seves coetànies d’Extremadura o Castella també juguen a “pagar el peatge”?
Llegeixo a la capçalera del diari EL PUNT que és un periòdic “independent, català, comarcal i democràtic”. De la lectura d’aquesta capçalera em queden clares tres coses. Una, comú a la major part dels mitjans de comunciacíó en els Estats democràtics, la independència. Dos i tres, el marc de referència: Catalunya i les seves comarques, amb la mateixa importància per una i altres.
Però de debò que no entenc l’autodefinició de democràtic. És EL PUNT un diari en el que se celebren eleccions per a escollir el director, el sotsdirector, el redactor en cap, el cap d’internacional, el becari? Ja m’imagino que no. Segurament amb això de “democràtic” el que volen dir és que és un diari partidari de la democràcia, però en aquest cas el diccionari ens diu que cal emprar el mot “demòcrata”.
Aquest comentari pot semblar repel·lent, però segur que compartiu amb mi que un diari que té Catalunya com a marc de referència, que vol donar i dóna informació comarcal de qualitat per apropar la realitat de tot el país a tots els seu lectors i que, a més –i no és fàcil-, ho fa en català, no es pot permetre el luxe de fer un mal ús de la llengua, encara que sigui per una qüestió que per molts serà de matís, encara que no ho sigui.
