Dissabte al migdia. Millor, sobretaula. A casa els meus pares, que viuen a un pis amb un llarg passadís que va fer les delícies meves i de les meves germanes i cosins quan érem petits i que ara aprofiten les nostres filles per fer els mateixos quilòmetres que vam fer aleshores.
La gran té tres anys, i corre amunt i avall vigilada per la seva àvia. De sobte, una frase d’aquelles que ressonen pertot: “iaia, tu posa la barrera, que jo em paro i pago el peatge!”.
La nostra filla gran ja ha interioritzat que a la vida es paga peatge. El meu dubte és: les seves coetànies d’Extremadura o Castella també juguen a “pagar el peatge”?
Quan tot es para
-
Quan tot es para... Hem de mirar a dins nostre.
Necessitàvem parar i no ho fèiem. Sempre teníem masses coses a fer, massa
feina, masses coses que fer i cont...
Fa 4 anys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada