26 de setembre 2005

ELS PEATGES

Dissabte al migdia. Millor, sobretaula. A casa els meus pares, que viuen a un pis amb un llarg passadís que va fer les delícies meves i de les meves germanes i cosins quan érem petits i que ara aprofiten les nostres filles per fer els mateixos quilòmetres que vam fer aleshores.

La gran té tres anys, i corre amunt i avall vigilada per la seva àvia. De sobte, una frase d’aquelles que ressonen pertot: “iaia, tu posa la barrera, que jo em paro i pago el peatge!”.

La nostra filla gran ja ha interioritzat que a la vida es paga peatge. El meu dubte és: les seves coetànies d’Extremadura o Castella també juguen a “pagar el peatge”?