ESTATUTS, ENQUESTES I EL PERIÓDICO

Després de les primeres tronades per l’Estatut –estic convençut que la tempesta de debò encara està per arribar, i de les primeres enquestes que van sortir a d’altres diaris on semblava que els catalans volíem enfonsar Espanya, esperava amb interès el baròmetre de tardor de El Periódico. Del baròmetre es desprén que hi ha un gran desconeixement sobre el què proposa el nou Estatut però, alhora, un cert reconeixement de l’especificitat de Catalunya en el marc espanyol.

Hi ha, però, un altre punt del baròmetre que m’ha generat confusió. No acabo d’entendre que un diari fet –i ben fet- a Barcelona, inclogui en el baròmetre de tardor líders com Manolo Chaves, Josu Jon Imaz, Juan José Ibarretxe o el mateix José M. Anzar i, en canvi, no hi surtin per enlloc en Josep Antoni Duran i Lleida i en Joan Puigcercós –si prenem el Congrés dels Diputats com a punt de referència- o n’Artur Mas i en Josep Lluís Carod-Rovira –si és el Parlament de Catalunya l’enfocament escollit-.

És un error greu. Greu perquè oblida els representants de dues de les tres primeres formacions polítiques de Catalunya. I greu perquè el més perjudicat per aquesta mena “d’errades” és El Periódico de Catalunya. Ni Esquerra, ni Convergència i Unió. Qui en surt més mal parat de tot plegat és l’objectivitat del primer diari català.

NOU GOVERN A ALEMANYA

Ja sabeu que m’agrada com escriu en Salvador SOSTRES, tot i que no sempre hi estic d’acord i quan hi estic d’acord, les formes emprades sovint m’empipen. Però en SOSTRES ha aconseguit que comenci a llegir l’AVUI per la part del darrera, per la seva columna diària. Molt poques vegades deixa indiferent. Avui, però, estic decebut, perquè no hi ha res en aquesta vida que m’empipi més que la mentida, la manca de rigor o ambdues coses combinades.

Comença el seu article referint-se al “pacte que a Alemanya faran socialistes i liberals”. Ja sabem tots de la filiació convergent (en el sentit estricte de la paraula) d’en SOSTRES. Els que el llegim ho sabem, i així i tot, comprem el seu article de cada dia. Ara bé, afirmar que el pacte a Alemanya el protagonitzen socialistes i liberals és anar més enllà de la defensa de les pròpies idees i del partit o partits que les representen. Amic Salvador –això d’amic, evidentment, és un eufemisme, perquè no he tingut mai el gust-, l’Angela MERKEL no és liberal. Tampoc conservadora. És demòcrata-cristiana.
Ei, i no passa res, eh? La democràcia cristiana ha governat molts anys Alemanya, com també ho ha fet, en coalició, a Catalunya. I prou bé que ens ha anat a tots, oi Salvador?