DE SOLDATS I SOLDATS VALENTS

Ve a dir en Jaume Clotet al seu article “L’últim soldat viu” que ERC s’ha convertit en el “darrer de Filipines”. Ve a dir també que la resta de “soldats” han caigut en combat, quan de fet els acusa d’haver dessertat, que no és ben bé el mateix.

Ell ho veu així, d’altres tenim la pretensió de veure-hi més enllà. Els dirigents de Convergència i Unió han dit a bastament a qui ho ha volgut escoltar que l’Estatut que surt del pacte Zapatero-Mas no és l’Estatut que ells haurien volgut, però que entenen que és l’Estatut possible avui.

Els “darrers de Filipines” entenen que no. Entenen que l’Estatut possible avui pot anar més enllà d’aquest pacte. Ells deuen tenir la seva estratègia pensada de fa temps i deuen estar convençuts que el president del Govern espanyol i el seu partit, el PSOE, acabaran per donar més del què han acabat aconseguint en Duran i Lleida i l’Artur Mas. És legítim. Completament legítim.

En qualsevol cas, la sensació que hom s’emporta de tot plegat és que, seguint el símil de l’amic Clotet, els soldats que han estat a la primera línia de batalla han anat caient, mentre que els que han preferit l’abric dels quarters de reraguarda al fangar de la trinxera, ara pretenen convertir-se en els salvadors de la pàtria.

Possiblement si aquests que ara surten al camp de batalla hi haguessin sortit abans i enlloc de reclamar moderació a Convergència i Unió, enlloc de demanar a la Federació nacionalista que prengués consciència de la oportunitat històrica que el país tenia al davant, enlloc d’haver pactat un sistema de finançament amb el PSC i Iniciativa per Catalunya el mes de maig de 2005 que queda àmpliament superat pel pacte de gener 2006 i, evidentment, molt més superat encara pel que Convergència i Unió va aconseguir imposar en el seu moment al Parlament de Catalunya, si enlloc de tot això haguessin optat des d’un bon principi per un front nacional pel què fa referència a la negociació de l’Estatut, possiblement aleshores tots plegats hauríem tingut més força. Com que des d’un primer moment van optar per situar-se a la “brigada tripartita” i reclamar moderació, seny i sentit de l’oportunitat a Convergència i Unió, ara que la Federació ha estat moderada, assenyada i ha aprofitat la oportunitat no s’hi val fer marxa enrera i posar-se el vestit de “boina verda” per llençar-se, ara, al camp de batalla. Se’ls ha estat esperant durant molts mesos, i no han aparegut. Ara potser es consideren l’únic soldat viu, però és que són l’únic soldat que s’ha quedat al quarter durant tota la batalla.