10 de febrer 2006

EN RESPOSTA AL SENYOR LLAVINA

Malgrat el cansament notori a la societat catalana en relació amb el debat estatutari, som també molts els ciutadans que sabem distingir el debat diari i de vol curt de la importància que el nou Estatut de Catalunya tindrà pel país, i per això m’ha molestat la lleugeresa de l’article del Sr. Llavina publicat al seu diari el passat 8 de febrer.

Em molesta, per un costat, perquè m’agradin o no m’agradin en Josep Antoni Duran i Lleida i l’Artur Mas, posar-los al mateix sac amb la Yola Berrocal em sembla insultant pels centenars de milers de ciutadans que han confiat i confien en ells.

I em molesta també la referència al Sr. Duran, de qui diu “no entendre perquè té tant bona premsa i tanta popularitat”. Sr. Llavina, evidentment vostè té dret a entendre o no entendre el que vulgui, però la ciutadania de Catalunya, regularment, a totes les enquestes, situa el Sr. Duran com un dels líders més ben valorats per la ciutadania, quan no el més ben valorat. I és que al marge d’estar o no d’acord amb un determinat líder, la gent aprecia els polítics que van de cara i que presenten sense embuts els seus plantejaments. I ho entengui vostè o no, el Sr. Duran és d’aquesta mena de polítics. Per això la bona premsa. Per això la popularitat.