Sr. Clos, la meva àvia ja riu sempre. No és que sigui boja, no. És que té i sempre ha tingut sentit de l’humor. Riu, i ens fa riure. I, a més, m’ha ensenyat una de les coses més importants de la meva vida: la bondat de saber enriure’s d’un mateix.
Sr. Clos, potser el xarop que vol que els nens d’aquesta Barcelona que batega fabriquin ja existeix. Potser només cal promocionar-lo una mica més. Potser enlloc de demanar-los als nostres infants i adolescents que fabriquin un “xarop perquè els avis riguin sempre” els hauríem d’ensenyar que vagin a veure més sovint els seus avis. Que hi passin estones, amb ells. Tots, els nostres infants i adolescents els primers, hi sortiríem guanyant.
Quan tot es para
-
Quan tot es para... Hem de mirar a dins nostre.
Necessitàvem parar i no ho fèiem. Sempre teníem masses coses a fer, massa
feina, masses coses que fer i cont...
Fa 4 anys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada