Ja fa uns dies que em ronda pel cap una pregunta... Hi ha un col·lectiu gens menyspreable de gent al nostre país que s'ha agrupat al voltant de la Plataforma pel Dret a Decidir i que està organitzant actes arreu del país amb el lema "Som una nació i tenim el dret a decidir".

Que som una nació ho compartim molts més dels que s'agrupen al voltant de la Plataforma. I, evidentment, també ho compartim molts això del dret a decidir.

Però el que m'empipa, el que fa que em qüestioni sobre el tema, és aquesta sensació de que des del benentès que tenim el dret a decidir se'ns vulgui deixar entendre que qui creu fermament que som una nació i que tenim el dret a decidir ha de dir que no -en imperatiu- al projecte de nou Estatut. Textualment, un dels cartells que he vist diu "rebutjem aquest Estatut amb el no".

Però no hi veig la relació. Som una nació. I tenim el dret a decidir. Hi ha d'altres comunitats autònomes que no se senten nació, i per això en el seu moment van preferir uns mecanismes de reforma que no comportaven la celebració de referèndums. Catalunya va decidir que els processos de reforma del seu Estatut culminés amb una consulta a la ciutadania, a la nació catalana. I la nació, pertant, té el dret a decidir. I decidirà el 18 de juny.

Però, atenció, té, també, el dret a decidir que SÍ que vol aquest Estatut. Perquè si el poble català, en referèndum, només té el dret a decidir en una direcció, cap a quina mena de país ens volen portar?

Pertant, som una NACIÓ. Tenim el DRET a decidir. Però tenim el dret a decidir el que TOTS els catalans volguem. Un dia, jo així ho espero, ens consultarem a nosaltres mateixos si volem la llibertat. Avui, ens consultem si creiem que amb aquest instrument hi fem cap. Jo crec que SÍ.