CELEBRACIONS I ALTRES CONSIDERACIONS

Fa avui una setmana que el FC Barcelona va guanyar la Lliga de Campions. I ja en fa tres que va guanyar la Lliga espanyol, al camp del Celta de Vigo. Per tant, ja fa tres setmanes que cueja la qüestió d’on s’han de celebrar les victòries barcelonistes, i de quina manera.

Tres setmanes –sobretot amb aquest Ajuntament i aquest Govern català- donen molt de si. Han donat, per exemple, per proposar tancar la Font de Canaletes quan hom s’olora que el Barça guanyarà alguna cosa o, tot el contrari, negar-se al tancament. Per proposar buscar un altre emplaçament per a fer les celebracions i, alhora, demanar al FC Barcelona que, si us plau, s’impliqui més en la qüestió. També per proposar, fins i tot, solucionar el problema a cop de concert festiu a l’Arc de Triomf, equiparant les victòries del Barça a la celebració cívica de l’Onze de Setembre que s’ha vingut celebrant darrerament també a l’Arc de Triomf.

Anem a pams, i comencem pel final. L’amic PORTABELLA proposa que les celebracions de les victòries del FC Barcelona concloguin amb un concert a, per exemple, l’Arc de Triomf, per evitar els actes vandàlics que es van produir després del partit del Celta i després del partit de l’Arsenal. De vegades tinc la sensació que el l’amic PORTABELLA no és d’aquest planeta. Exactament, què proposa? Fer un concert a l’Arc de Triomf a les dues de la matinada d’un dimecres per evitar que us centenars de descerebrats l’emprenguin amb la Font de Canaletes, amb una cabina telefònica o amb una botiga de camises? I, és clar, que això ho pagui l’Ajuntament (és a dir, tots els barcelonins), la Generalitat (tots els catalans) i el FC Barcelona, que en deu ser el principal responsable per haver guanyat una competició.

Imagino que el raonament deu ser que abans d’haver de compensar els perjudicats pels desperfectes causats pels actes violents, i abans d’haver de patir una pèrdua d’imatge considerable, perquè en general les imatges d’aquests fets violents donen la volta al món, és millor gastar-se uns calerons entre tots –calerons, que com que són de tots l’amic PORTABELLA es deu pensar que no són de ningú- i muntar una gran festa a l’Arc de Triomf. Però amic, i la gent que viu a l’Arc de Triomf ha de suportar un concert de fi de festa –tard, per tant-, una nit de dimecres a dijous? Perquè el teu raonament és que si la festa comença a Canaletes però acaba amb un concert a un altre lloc, aleshores no hi haurà actes violents, perquè amb tot plegat estarem entretenint la canalla... Per tant, si el ball de bastons comença ben entrada la matinada, això vol dir que el concert haurà de ser ben entrada la matinada, és clar. I, a més, com que estem parlant d’una festa per celebrar el resultat d’un esdeveniment esportiu, caldrà fer un munt de despeses preventives. Per què més enllà del resultat del partit, el grup o grups que hi toquin hauran d’haver estat contractats amb antelació! I l’escenari també haurà d’haver estat disposat abans fins i tot de l’inici del partit... I què passa si el Barça perd? Que ho paguem igualment i ben contents, oi?

Amic PORTABELLA: la gent baixa a Canaletes espontàniament, a celebrar un títol que es pot haver guanyat fa mitja hora o fa cinc minuts, i baixa avui i hi ha baixat durant anys i anys d’història del FC Barcelona. Què ho fa que estiguem disposats a gastar-nos tots els diners que estàs disposat a fer-nos gastar? I per què no en els gastem en formació de les forces de seguretat per què garanteixin, de debò, la integritat de la font i de tot el que hi ha al seu voltant?

Ja em sembla delirant la petició de l’alcalde CLOS al FC Barcelona perquè el club s’impliqui més en la qüestió. Tindria lògica si les celebracions es fessin a l’interior del recinte del FC Barcelona i es molestés els veïns de Les Corts. Però senyor Alcalde..., no és el cas!! Les celebracions es fan a Canaletes, a tocar de la plaça Catalunya, a un lloc públic. I les celebracions no les organitza el FC Barcelona!! Les provoca, però no les organitza i, en conseqüència, poca responsabilitat i poca implicació més se li pot demanar que la que van tenir Frank RIJKAARD i en Joan LAPORTA tot just després de guanyar la final a París, quan van demanar, sobretot, civisme en la celebració.
Un darrer comentari: potser que la policia de tant en tant tregui la porra. No vull una policia repressora, vull una policia que em garanteixi l’ordre i el progrés del país i la ciutat. Una policia repressora seria la que blindaria Canaletes i no permetria la celebració. La policia que jo vull és la que permet la celebració a 125.000 persones, 150.000, les que vulgueu, però quan un grup d’energúmens agafa una cabina telefònica i l’emprèn contra una botiga, la policia que jo vull ha de ser contundent amb qui protagonitzi aquest acte violent. Vull que sigui contundent. No per reprimir. Per fer respectar les normes que entre tots ens hem donat. Perquè l’endemà, quatres, cinc, sis persones, les que siguin, arribaran al seu lloc de treball i es trobaran que enlloc de treballar s’han de passar el matí o el dia fent inventari, arreglant desperfectes, etc. I si, a més, estem parlant d’una botiga on potser aquests treballadors van a un tant fix més un tant per comissió, i els obligues a passar-se hores arreglant el que aquests grups han desarreglat, no fas més que treure’ls a aquestes persones hores que podrien aprofitar per incrementar el seu sou –que segur que no és espectacular-.