En condicions normals, un equip de primer nivell com el Madrid, sense entrenador el 3 de juliol, amb un president en precari, i després de tres anys de no guanyar absolutament res, estaria abocat a una seriosa crisi esportiva i institucional.
Però el Madrid és un equip amb sort. Pretenien els seus candidats a president un munt de jugadors que avui per avui juguen en grans equips de la Lliga italiana. Dos equips, Milan i Juventus, que és més que possible que l’any que ve no juguin a la primera divisió del seu país pel cas de compra de partits, la qual cosa facilitaria la contractació a bon preu de jugadors que, en qualsevol altre cas, no haurien volgut mai anar al Madrid.
I de retruc, amb unes contractacions econòmiques a Itàlia, al Madrid encara li quedaran recursos per intentar la contractació d’en Cesc.
Més sort, impossible.
Quan tot es para
-
Quan tot es para... Hem de mirar a dins nostre.
Necessitàvem parar i no ho fèiem. Sempre teníem masses coses a fer, massa
feina, masses coses que fer i cont...
Fa 4 anys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada