30 de juny 2006

LES LLIÇONS DE GRÀCIA

La consellera TURA segueix prenent-nos per idiotes a tots plegats. Ara ens diu que els Mossos d’Esquadra han après la lliçó després dels “fets de Gràcia”.

I es pot saber què van aprendre els Mossos després de les festes de Gràcia i Sants de l’estiu passat? Què van aprendre els Mossos després dels avalots provocats per la gran botellada organitzada fa uns mesos al Raval?

I a sobre pretén convertir aquest acte d’estupidesa en un elogi a la sinceritat. Com pot dir, la consellera, que ara els Mossos han après que quan hi ha programat un desallotjament cal estar preparat un parell de dies abans? Però que es pensa que els aldarulls del cinema Princesa els van improvisar els okupes en una nit? Però si a la Fera hi havia cartells contra el desallotjament des de feia setmanes? Que la consellera TURA es pensava que els okupes s’estarien de braços creuats esperant que els Mossos els desallotjessin?

L’esquerra d’aquest país d’una determinada edat que es va fer un tip de córrer davant dels grisos –i les generacions més joves d’aquest país els estarem sempre en deute per això- pateix d’un complex terrible a l’hora d’emprar la porra, i confonen ciutat segura amb ciutat policial. La ciutat segura, és lliure. La ciutat on els Mossos triguen una hora en aparèixer de ben segur no és una ciutat policial, però és una ciutat que no és lliure. És una ciutat aterroritzada.