CIUTAT POLICIAL?

La consellera TURA, que és qui mana els Mossos d’Esquadra i, pertant, en darrera instància és la responsable de que aquesta força de l’ordre arribés tard als aldarulls de Gràcia, primer, i no hagi estat capaç de detenir a cap dels responsables del què va passar, ha sortit avui per peteneres. La senyora consellera prefereix arribar tard a viure en una ciutat policial amb tanquetes a cada cantonada.
No es tracta de tenir tanquetes a cada cantonada, sinó de conèixer bé el terreny, per poder actuar amb prevenció –que no preventivament-, per poder evitar que amb tàctiques de guerrilla urbana, una trentena d’inadaptats puguin fer la nit impossible a milers i milers de ciutadans, per poder fer de policia enlloc de fer d’escoltes dels empleats de la companyia de la llum.

Jo tampoc vull tanquetes al carrer. Però vull una policia que no vegi impedits els seus moviments per quatre contenidors cremant a un carrer, o per un altre contenidor tombat en un altre. Vull una policia eficient i ràpida. I, perquè no dir-ho, si cal i és necessari, i sempre dintre del marc legal que tots ens hem donat, si cal ser contundents s’ha de ser contundent i no cal tenir complexes.

Tota la classe dirigent d’aquest país nostre, després de quaranta anys de córrer davant dels grisos, està tan acomplexada en la qüestió policial, que fem el ridícul més gran d’Europa cada vegada que els antisistema tenen la oportunitat.

Consellera TURA, no s’és menys d’esquerra ni menys progressista perquè els Mossos d’Esquadra detinguin, si cal emprant les porres, a trenta salvatges que fan la vida –i el descans- impossible, a la gran majoria de la ciutadania. Tot el contrari. El que és progressista és defensar aquells col·lectius que amb els seus impostos col·laboren en la supervivència del sistema. Ser progressista és pensar que entre els afectats ahir a la nit, segur, hi ha gent que havia de matinar per anar a guanyar-se el sou i va acabar passant la nit en vetlla. Ser progressista també és pensar que amb l’enrenou que es va muntar a tota la vila de Gràcia, molts deurien ser els infants petits que van acabar per ser despertats. Ser progressista és pensar en el progrés i el benestar de la majoria, i no estar pendents de no fer-li un blau a uns personatges que han ocupat una propietat que no és seva i que, quan el sistema pretén emprar els instruments que TOTS ens hem donat, aleshores opten per trencar la baralla.

I ja m’imagino que qui em llegeixi pensarà que sóc un reaccionari, que sóc de dretes. Que pensin el que vulguin. Només sé que em costa els meus esforços guanyar el meu sou i mantenir la meva família com per veure que d’altres es creuen més llestos que tothom.