SENSE POSAR-SE VERMELLS

Portem uns quants dies de campanya sobre l’Estatut i ja es comença a percebre que hi ha qui es veu a venir la garrotada i va assajant aquells discursos que tant fan riure i tant de mal fan a la política. Allò tan ridícul que passa cada nit electoral: que ningú se sent perdedor.

La portaveu d’Esquerra, arran de la celebració de la consulta entre els socis d’Òmnium Cultural, ja començava els experiments, quan deia allò de que si bé el SÍ havia guanyat per sis punts (44% contra 38%), la consulta deixava ben clar que una majoria de socis d’Òmnium estaven en contra de l’Estatut (sic), perquè als NO calia sumar els nuls i els blancs. És a dir, la Marina LLANSANA s’apropiava tranquil·lament de la gent que havia votat nul i havia votat en blanc, i no es posava vermella.

Més tard, fa poc, s’ha començat a percebre una altra teoria. És aquella que diu que si bé potser guanya el SI, si la participació és d’un tant per cent, i el SI és d’un altre tant per cent, aleshores el que es demostra és que aquest Estatut no tindrà el recolzament de la majoria de la població, apropiant-se, de nou, i sense posar-se vermells, de tota l’abstenció, interpretant que tota ella és partidària, de fet, del NO enlloc del SI.

És allò tant fastigós des del punt de vista democràtic d’interpretar les votacions no en clau positiva –de vot a favor de-, sino en clau negativa –aquells que no s’inclinen per una opció és que en són contraris-.

Però a més de fastigós, és absurd. Perquè si bé es poden fer totes les caramboles que es vulguin, les mateixes es poden fer en direcció contrària. I si, sense posar-nos vermells, sumem l’abstenció al SI, el SI serà molt majoritari. I si, sense posar-nos vermells, sumem els blancs i els nuls al SI, també tindrem un SI molt majoritari.

I és que a veure si ens aclarim, tant fàcil és votar SI com votar NO, com qualsevol de les altres opcions. Però l’únic que és científicament cert és que SI vol dir SI i NO vol dir NO. La resta de les opcions són interpretables i, pertant, subjectives. I com a subjectives, invàlides per interpretar de forma objectiva uns resultats.