I TAMBÉ TORNEN LES PRIMÀRIES.

Tornen les eleccions, i tornen les primàries.

Tant que des de determinats sectors s’arronsa el nas sobre tot el que faci tuf de nord-americà, i ves per on que el PSC i ICV estan amb les seves primàries en marxa. Sí, sí, com si el Berguedà fos Colorado i el Baix Empordà, Florida...

El millor de tot plegat és que a ICV només s’hi ha presentat, a les primàries, en SAURA. Com que no crec en les casualitats, deu ser que a ICV està tothom encantat d’haver-se conegut i veuen en SAURA com el líder messiànic que durant uns anys els ha tret del desert on estaven.

Per la part del PSC, m’agradaria molt equivocar-me, però molt em temo que a les seves primàries els militants socialistes i els simpatitzants podran optar només entre en José i en MONTILLA. No hi haurà més opció. No per malícia, eh? És que els passa el mateix que ICV. És tant bo, en MONTILLA, que ningú més considera la possibilitat de fer-li ombra.

Se’m podrà dir que sóc injust, perquè com a mínim el PSC i ICV tenen dissenyats processos participatius d’elecció de caps de llista (atenció! Que només s’escull per primàries el cap de lista, eh?), mentre que altres partits no sembla que els tinguin. D’acord. Però a mi no m’agrada que m’enredin i desconfio sempre dels que es fan trampes al solitari. Diguin-li com vulguin, però aquestes primàries d’ICV i del PSC tenen molt poc de participatiu i molt de propaganda.

Per cert, caldria prestar atenció al procés d’elecció de candidats (cap de llista i la resta de la llista) d’un partit com Unió Democràtica de Catalunya. De tots els partits catalans, és el procediment d’elecció de candidats més participatiu i democràtic que conec. Pura assemblea. I qui vulgui ser a la llista, que guanyi l’Assemblea.