L'EQUIDISTÀNCIA TORNA. COM ELS TORRONS.

Com el torró, que torna a casa per Nadal, l’equidistància torna al discurs d’Esquerra quan hi ha eleccions. Un parell de perles d’en CAROD, d’avui mateix. “Tothom sap que el futur govern de Catalunya estarà integrat almenys per dos de les següents forces polítiques: CiU, PSC i Esquerra”. Tinc la sensació d’haver entrat a la màquina del temps i estar a la tardor de 2003...

Segona, en relació al tàndem CAROD-PUIGCERCÓS: “aquest tàndem és també un missatge de tranquil·litat, d’estabilitat i de seguretat no només per als militants d’Esquerra, sinó també per al conjunt de l’electorat, perquè vegi que optar per Esquerra és optar per un partit estable, que posa al seu capdavant a qui considera que és el seu capital més potent”. Ja em perdonareu, però després de dos anys i mig de disbarats, protagonitzats bàsicament per en CAROD, i degut a les negociacions prèvies d’en PUIGCERCÓS i en MONTILLA, doncs què voleu que us digui? Els artífexs principals –MARAGALL a part- de les ximpleries d’aquests dos anys i mig darrers tornen a estar al capdavant del “tinglado”.