21 de maig 2007

ELS DEMÒCRATES DE L'ESQUERRA

Hi ha a Itàlia un partit que s'anomena DS (Demòcrates d'Esquerra)... Amb tota la ironia del què sóc capaç, això també ho tenim a Barcelona.

Falta una setmana curta per a les eleccions municipals, i dels darrers porto un parell de perles al cap que vull comentar. Tres, de fet.

La primera, de l'amic Joan FERRAN. En Xavier TRIAS i la gent de CiU organitzem una passejada per Barcelona, des de la Plaça Molina fins a la Barceloneta, i arrosseguem un munt de gent. En Joan FERRAN, primer secretari d'un partit que darrerament està "punxant" en més actes del normal, es posa envejós i compara la caminada d'en TRIAS amb les grans marxes de HITLER, MUSSOLINI i MAO. De fet, en HITLER crec que mai va protagonitzar una gran marxa, com si van fer els altres dos o un gran amic del socialisme espanyol, com va ser el rei HASSAN II del Marroc. Però bé, deixem la història als historiadors i quedem-nos amb el detall. En Xavier TRIAS arrosega gent i el Joan FERRAN el compara amb HITLER, MUSSOLINI o MAO... Tot un detall.

La segona, de l'ínclita Imma MAYOL -ai, el sistema...-. Ja porta un parell o tres de setmanes que com a únic argument davant les propostes d'en Xavier TRIAS o el Partit Popular respòn: tant és el que vostès facin, jo governaré, i vostès seran a l'oposició. Molt bé, Imma, molt bé. Un concepte de democràcia propi de l'Est europeu de fa vint o trenta anys. Aquell Est que tant enyoren, sembla, alguns. Però que no han d'anar a votar els ciutadans de Barcelona el 27 de maig? I si és així, que ho és, com s'atreveix la MAYOL a manifestar-se amb aquesta contundència sobre els resultats d'una eleccions que encara no s'han celebrat? Això només té un nom: PREPOTÈNCIA.

La tercera, del "guapo" de la pel·lícula, en Jordi PORTABELLA. Ahir, a un míting es va despenjar amb una afirmació, en relació al PP, tal que aquesta: "No pot ser que una força així -referint-se, dic, al PP- tingui més representació que nosaltres -s'entén que Esquerra-". Espectacular. Què vol dir "no pot ser"? En aquest país, gràcies a Déu, està garantida la llibertat de pensament i d'expressió, i la gent manifesta les seves preferències polítiques a les urnes, democràticament. I quan així ho han fet a la ciutat de Barcelona, el PP, i CiU, i el PSC, han quedat per sobre del partit d'en PORTABELLA. Què vol dir que "no pot ser"?