LES ELECCIONS FRANCESES, LA PARTICIPACIÓ I AQUEST PETIT NOSTRE PAÍS

Després de les eleccions presidencials franceses no van ser pocs els qui van començar a parlar de l'elevada participació i buscar-ne les causes. I, és clar, van començar a comparar amb la participació esperada a les eleccions municipals, que es temia baixa i després es va confirmar.

Recordo una tertúlia a Ràdio Gràcia en la que em van preguntar com era que a França es votava tant i tant poc a Catalunya, i si hi havia la possibilitat que l'elevada participació francesa podia "encomanar-se" a la societat catalana.

Després de la participació -baixa- de les Legislatives franceses, ara ningú em pregunta si crec que la baixa participació catalana ha afectat a la societat francesa...

I és que cada societat té les seves pautes, algunes de compartides, algunes d'específiques, i tant absurd era preguntar per la influència de la participació elevada de les presidencials franceses en les municipals espanyoles com seria ara preguntar per la influència de la participació baixa en les municipals espanyoles sobre les legislatives franceses.

En això li dono la raó a en MONTILLA, sense que serveixi de precedent. Hi ha tantes causes de l'abstenció com votants i, en conseqüència, es poden detectar pautes de comportament molt generals, però l'abstenció és molt dificil d'explicar amb motius molt concrets. Que hi ha gent que n'està farta i diu "ja s'ho faran"? És clar que sí! Aquests suposen el 50% de l'electorat? No, ni en broma. Hi ha molta gent que s'absté sempre, perquè sí, hi ha qui només participa quan percep que hi ha en joc quelcom de molt important. Hi ha qui participa quan percep que el seu vot pot ajudar a canviar alguna cosa, o a salvar quelcom que està en risc i que ell aprecia... Hi ha milions de raons per a l'abstenció, i segurament la darrera d'elles és la quantitat de persones que al país veí -França, per entendre'ns- van a votar.