COMENTARI AL BLOC D'EN JORDI CERDÀ

Uff, Jordi... Només unes pinzellades, perquè si començo m'allargaré... Els temps de Solidaritat Catalana no han estat els únics d'unitat, perquè també els temps de l'Assemblea de Catalunya i el Govern Tarradellas, encara que més l'Assemblea de Catalunya, també es podrien considerar com un període d'unitat nacional.

Sobre les diferents maneres d'entendre el camí, val a dir que quan es governa, totes les opcions aposten per una via concreta, sempre la mateixa, que és la que tu anomenes del peix al cove. Altra cosa són opcions al marge de la representació política, que n'hi ha, però que no són majoritàries en cap cas.Ara a CDC i UDC s'és més radical del que s'era estan al Govern. I ara, Esquerra és més procliu al peix al cove del que ho era estan a l'oposició. Són, pertant, crec, dues cares de la mateixa moneda.

I finalment, per acabar, deixa que faci una petita defensa del Pacte del Majestic, en forma de precisió. L'error d'en Pujol no és en cap cas aquell Pacte -que ha servit per visualitzar mediàticament l'acord CiU-PP-, sinó no saber interpretar el novembre del 1999 que el PP estava en portes d'una majoria absoluta. Aquell error ens va fer prioritzar l'acord "gratis total" amb el PP català per a la investidura -la darrera- d'en Pujol, i el menyspreu -malgrat en Duran i en Pere Esteve van negociar i aconseguir l'abstenció d'Esquerra- a Esquerra, que després ha donat els resultats que ha donat. El fet d'haver estat investit president, de dependre, de fet, del PP català, combinat amb la obtenció de la majoria absoluta del PP el març de 2000, quatre mesos després, ens va conduir a votar afirmativament la investidura d'Aznar -quan no feia falta- i a intentar pactar tot el que presentava el PP a Madrid, encara que fos percebut com a molt negatiu per a Catalunya des de Catalunya (ex: Llei d'Universitats i, per excel·lència, el Pla Hidrològic Nacional). Si el novembre del 1999 haguéssim llegit bé la situació a Espanya i no ens haguéssim "abandonat" d'aquella manera en mans del PP català, quan el PP fa la deriva dretana i centralista amb la majoria absoluta, CiU i el darrer Govern Pujol se n'haguessin pogut desmarcar amb molta més facilitat. Però això no té res a veure amb el Pacte del Majèstic, que era de continguts, i que entre els punts d'acord hi havia, sempre ho oblidem, la supressió del Servei Militar Obligatori, per exemple.