SOBRE BARACK OBAMA

Barack OBAMA ja ha estat elegit candidat demòcrata a la Casa Blanca. Europa està entusiasmada, malgrat també hi ha qui es pregunta -l'altre dia ho llegia a Le Monde en un article titulat "La democràcia a Amèrica"- si aquest entusiasme europeu no serà, al cap i a la fi, la tomba d'OBAMA.

Personalment no crec que els sentiments europeus, per se, puguin ser perjudicials pel candidat demòcrata, igual que tampoc crec que perjudiqués fa quatre anys a John KERRY. La qual cosa no vol dir que sigui un símptoma -l'entusiasme europeu- de llunyania amb el cos central de l'electoral estadounidenc, que al cap i a la fi és qui vota. Vull dir que són tant americans en Tom HANKS com en Woody ALLEN, però els europeus ens estimem més Woody ALLEN, mentre que és en Tom HANKS qui guanya els Òscars. Doncs això sí que em preocupa. Que en Barack OBAMA hagi estat capaç de movilitzar molt gent demòcrata amb un discurs que, val a dir-ho, és nou i és fresc, però que quan sigui l'hora de manifestar-se la voluntat de tots els nord-americans, no acabin optant per l'heroi de Vietnam -en John McCAIN- enlloc de pel campió "europeu".

En relació a OBAMA, tinc sentiments i sensacions, també valoracions, contraposades. La primera vegada que vaig sentir parlar d'ell va ser preparant les eleccions municipals a Barcelona, més d'un any abans que es celebressin -seria l'any 2006-, en una reunió amb companys de CDC. L'amic Toni VIVES portava uns fulls impresos, grapats, del que semblava un document baixat d'Internet. La portada -l'únic full que vaig veure- portava el nom de Barack OBAMA, i el títol "The Audacity of Hope". Quan vaig tornar al despatx vaig buscar al Google, i vaig trobar el text, d'unes vint planes aproximadament, que era, de fet, el pròleg d'un llibre del mateix títol.

Més tard, aquest mes de novembre passat (2007), amb les primàries per començar encara, però amb els candidats ja llençats a l'arena, vaig aprofitar un viatge als Estats Units per comprar el llibre "The Audacity of Hope", que ara fa poc ha estat publicat aquí amb el títol de "La audacia de la esperanza".

Vull dir amb tot plegat que a mi l'OBAMA no m'interessa d'ara. Fa temps que m'interessa, i fa temps que tinc per ell unes percepcions ambivalents. Una mica, salvant totes, totes, les distàncies, les mateixes percepcions que tenia durant la campanya electoral per a la presidència del Barça l'any 2004 em sembla recordar. Les primeres eleccions que va guanyar en LAPORTA, encara amb en Sandro. Aquell discurs d'en LAPORTA, como el d'ara de l'OBAMA, tenia alguna cosa que el feia nou. LAPORTA parlava del "cercle virtuós". En Barack és el candidat del "Yes, we can". Però en ambdós casos la por al fum la tenia a flor de pell.

Presidir els Estats Units no és només fer bons discursos dient que cal canviar les actituds a Washington, que cal canviar la manera de fer política, en general, i a la capital. Això, dir-ho, és ben fàcil. Fer-ho, m'imagino que no ho és tant. I el mateix val pel recent discurs davant la comunitat jueva dels Estats Units, davant la qual ha dit que el poble palestí necessita un Estat que no posi en qüestió la seguretat d'Israel ni la indivisibilitat de la ciutat de Jerusalem, tot defensant les tesis, que en la seva literalitat comparteixo, de que la majoria del poble israelià i del poble palestí volen la pau. Ja ho deia, totalment d'acord. Però qui, com i quan es convenç Israel que Palestina no posa en escac la seva seguretat, i a Palestina de que tenen dret a un Estat però no a la seva capital?

En aquestes tessitures vull veure en Barack OBAMA, perquè si depengués només dels discursos potser tot plegat ja estaria fet. I consti, de nou, que el seu discurs és nou, és fresc. És engrescador.