ETO'O

Gent més coneixedora de les entranyes del vestidor del Barça segurament diran que estic equivocat, però no em vull estar de dir que estic content que en Samu finalment s’hagi quedat a Barcelona.

Al davanter camerunès li han col·locat entre tots l’etiqueta de conflictiu. I aquesta etiqueta –injusta, com moltes etiquetes- ha estat a punt de posar-lo fora del club.

Fem una mica de memòria... Maig de 2006. El Barça guanya la Champions. El mes d’agost l’amic LAPORTA es posa a parlar de que el repte del Barça d’aquella temporada (la 2006-2007) era guanyar 7 títols. La Supercopa d’Espanya la vam guanyar a l’Espanyol. La Copa de Catalunya també la vam guanyar, em sembla recordar. La Supercopa d’Europa ens la va guanyar el Sevilla per 3-0 a Mónaco, quan el mateix matí del partit en RONALDINHO estava fent actes promocionals. El Mundialet de clubs el vam perdre al Japó. De la Champions ens va eliminar el Liverpool. De la Copa del Rei, el Getafe. La Lliga ens la va prendre en TAMUDO, i la va recollir el Madrid.

Mentre tot això passava, l’ETO’O es lesionava de gravetat a Bremen, i quedava aturat fins ben bé finals de febrer, amb el Barça fora de la Champions i amb el Mundialet perdut. Mentre tot això passava, en RONALDINHO i en DECO, amb la companyia d’en MOTTA i algun més, començaven una altra vida a Barcelona. El gaucho estava més al gimnàs que al camp d’entrenament. I en RIJKAARD callava. I mentre l’ETO’O es recuperava ningú el trobava a faltar. Però si en RONALDINHO tenia mal al nas, el món blau-grana s’ensorrava.

I l’ETO’O torna de la lesió. I es troba que l’equip de treballadors que havia guanyat dues lligues i la Champions sis mesos abans, ara és un equip de personatges que arriben bufats a l’entrenament i que prefereixen els massatges a córrer darrera la pilota per la Masia.

En aquells moments el Barça encara podia guanyar Lliga i Copa, i els barcelonistes seguíem embadalits creient que teníem el millor equip del món.

En aquells moments l’ETO’O ja va veure el que després veuríem tots. I com que ell és de sang calenta va rebentar en aquelles famoses declaracions de Vilafranca. I quan després es perd Lliga i Copa el barcelonisme mediàtic es va girar contra en SAMU, per considerar que havia desestabilitzat l’equip amb les seves declaracions.

El temps dóna i treu raons. I en aquest cas, si repasséssim les declaracions de Vilafranca, veuríem que la raó era d’en SAMU.

I amb tot això arriba en GUARDIOLA i diu allò de que en RONALDINHO, en DECO i l’ETO’O són transferibles. I al final resulta, però, que l’ETO’O es queda.

No m’estranya. L’ETO’O que el mes de juny estava disposat a marxar s’ha trobat amb un entrenador que per fer els dos quilòmetres que separaven l’hotel d’Escòcia del camp d’entrenament renuncia a l’autocar i els fa anar corrent. S’ha trobat un entrenador que per anar del Camp Nou al Miniestadi ha prohibit als jugadors fer el recorregut en cotxe, i els fa anar a peu. S’ha trobat un entrenador, en definitiva, que treballa i fa treballar. I si es tracta d’això, l’ETO’O sempre és dels primers.

I, més enllà de totes aquestes consideracions que per a mi són fonamentals per entendre el Barça dels dos darrers anys, una darrera reflexió més futbolística, si es vol. Al lloc d’en RONALDINHO ara tenim en MESSI. Al lloc d’en DECO, tenim en XAVI, l’INIESTA, en TOURÉ, en KEITA... A qui posàvem al lloc d’en SAMU si ell marxava? Dels que estaven aquí, els més veterans (HENRY, GUDJOHNSEN) no ens garanteixen la grapa ni el gol que ens dóna l’ETO’O, i en BOJAN ha de créixer a poc a poc, com ha fet l’INIESTA. Dels que havien de venir, l’ADEBAYOR només ha fet una bona temporada a l’Arsenal (seria com fitxar en GÜIZA). Entre en DROGBA (30 anys i amb alguna lesió d’esquena a sobre) i l’ETO’O (27 anys i els genolls delicats), em segueixo quedant l’ETO’O... L’ARSHAVIN és un jugador que ha fet una bona Eurocopa, però poca cosa més... De KODROS n’hem fitxat uns quants a can Barça... Ara, si l’ETO’O estava disposat –i sembla que ho èsta- a fer el pas que marqui en GUARDIOLA, el millor 9 que juga a Europa el seguim tenint nosaltres. Amb el permís de VILLA.