SOBRE L'ESGLÉSIA PLURAL

Llegeixo una notícia a La Vanguardia d’avui, dia 18 de juliol, que m’omple de satisfacció. “Església Plural elogia al arzobispo Martínez Sistach” n’és el titular, i a la notícia s’hi diu que el col·lectiu Església Plural va elogiar el “talante dialogante y acogedor” que, segons aquest col·lectiu ha permès la “pacificación de los sectores ideológicos”, creant un “clima de fraternidad, confianza y respeto a las diferentes sensibilidades”.

Sempre és d’agrair que els mandataris –a tots els nivells i a tots els sectors de la societat- caracteritzin l’exercici de les seves responsabilitats a partir del diàleg i la voluntat d’entesa. És per això que la notícia m’omple de satisfacció.

Alhora, però, Sr. Director, em produeix també un cert sentiment de ràbia, si m’ho permet.¿Per què els diaris –el seu en aquest cas, però estarà d’acord que és una “malaltia” general- dediquen tres ratlles a aquesta notícia sobre l’Església barcelonina, que parla de concòrdia, de diàleg, de feina ben feta, en definitiva i, en canvi, dedicaven planes senceres quan es tractava de parlar de la crisi de l’Església a Barcelona, de les divisions internes, de les lluites pel poder? Per què aquests diferents criteris? M’imagino la resposta. Me la quedo per a mi.