20 de novembre 2006

Escriu avui a l'AVUI en Xavier VENDRELL, i en CAROD anava ahir en la mateixa línia, que els dirigents de Convergència i Unió van errats quan prenen decisions estratègiques des de la percepció que Esquerra els odia i des del propi odi a Esquerra. I, donat que van errats en les percepcions, suggereix que el millor que podria fer Convergència i Unió es canviar de dirigents.

Doncs bé, ja veurem què fa Convergència i Unió amb els seus líders i què fa la ciutadania de Catalunya en properes eleccions. El que sí que tinc clar és que quan voreges el milió de vots de forma regular, quan superes el 30% dels vots de forma regular, quan guanyes les eleccions al teu país cada vegada que n'hi ha, quan guanyes a gran part de les comarques de forma regular i quan ets la primera força en nombre de regidors, també de forma regular, -la qual cosa vol dir que obtens un suport important a totes i cadascuna de les localitats del país; quan es donen totes aquestes circumstàncies, Convergència i Unió pot tenir un problema de lideratge, pot tenir un problema de comunicació, pot tenir un problema de disseny de campanya electoral, tots tres alhora o d'un en un. Però un detall més cert encara: amb tot el que he dit, no ens cal canviar de dirigents, sinó treballar més, més seriosament encara, afinar més, comunicar una mica millor el nostre projecte i no tornar-nos -com voldrieu- bojos. Tenim les millors eines i uns dirigents ben capacitats. Cal perfilar, si de cas, els detalls, per evitar que el que ha passat -guanyar i no governar, en primer lloc; no ser capaços d'establir aliances fermes, en segon lloc- torni a passar.