SOBRE EN ZAPATERO I TURQUIA I ELS RAONAMENTS D'EN CAROD

Ja hi tornem a ser. Les negociacions de Turquia per entrar a la Unió Europea tornen a passar per un moment delicat, i el Govern de RODRÍGUEZ ZAPATERO torna a treure del calaix l'Aliança de Civilitzacions i aprofitant "que el Pisuerga pasa por Valladolid" aprofita per manifestar el seu total recolzament a la idea de l'ingrés del país otomà a la Unió Europea. Per què havent dissenyat com ha dissenyat la Comissió Europea -amb el recolzament, per cert, del Consell de Ministres on s'asseu el corresponent Ministre del Govern ZAPATERO- una nova política de veïnatge de la Unió Europea, que permetrà a països com el Líban, Jordània, el Marroc, Israel, Armènia, Moldàvia, Geòrgia o l'Azerbaidjan -i alguns altres que em deixo- fins i tot formar part del Mercat Únic europeu, per què existint aquest instrument, un país com Turquia ha d'entrar a la Unió Europea? I més enllà d'aquesta pregunta, crec que cal dir clar que ens equivoquem, i el president ZAPATERO s'equivoca, si per justificar la possible adhesió de Turquia a la Unió Europea ho fem en termes de que fóra interessant una acció en aquest sentit per desactivar el xoc de civilitzacions. La Unió Europea no ha de ser instrument de res menys pel què serveix i ha de servir. No ha de ser instrument de res més. Tampoc de l'Aliança de Civilitzacions. El raonament és gairebé tant peregrí com aquest d'en CAROD al llarg del cap de setmana, justificant les seves apostes polítiques i les del seu partit en base a la idea de que un Govern que conjumina independentistes i socialistes espanyols -en un reconeixement implícit de quina mena de país té el cap la persona a qui Esquerra farà president de Catalunya- impossibilita la crítica des de determinats sectors de la política espanyola que s'haurien de veure identificats amb aquest Govern en la persona, precisament, del seu president. Si no fos perquè en CAROD està convençut que amb aquest raonament n'hi ha prou per aclarir les coses al poble català -la qual cosa vol dir que tindrem un vicepresident que està convençut que el poble català és idiota-, n'hi hauria per esclafir de riure. Fent el sil·logisme, aleshores no tindrien cap mena de fonament les furibundes crítiques llençades contra Convergència i Unió per pactar en el seu moment amb el Partido Popular, perquè de fet, conjuminar espanyolisme i nacionalisme és la combinació ideal per evitar aquella mena de crítiques que des d'Esquerra es feren a CiU. Bé, tornant a Turquia i l'Aliança de Civilitzacions. Per en ZAPATERO el raonament és el mateix. Si Turquia s'incorpora a la Unió Europea, la Unió Europea deixarà de ser percebuda com una entitat política "occidental" i, per tant, estarà en unes altres condicions per fer de mediadora i actuar en el concert internacional. Llàstima que per tal què es donin les condicions per fer de Turquia un Estat membre, la Unió Europea hagi de deixar de ser el que és de manera que, quan Turquia en sigui membre de ple dret, li serà impossible -a la Unió Europea- actuar al concert internacional, i només podrà exercir com un mercat únic molt gran. Justament, i aquí ens trobem la gran paradoxa, allò que més desitgen aquells que menys volen una Europa política forta: en BUSH i els Estats Units, en BLAIR i el Regne Unit. En José María AZNAR. Ves per on a qui li està fent el joc el nostre simpàtic bambi!