DE MAJORIES I MINORIES

Déu n'hi dó les paradoxes de les què estem essent espectadors aquests dies...

El partit que vol ser majoritari a Catalunya estrena nova estratègia destinada a abocar-se al 15% de la ciutadania, mentre que d'altres, acusats sempre de ser minoritaris, aposten per un discurs que coincideix amb la posició a les enquestes del 85% dels ciutadans d'aquest país. Com a paradoxa no deixa de ser interessant.

I per acabar d'amanir-ho tot plegat, resulta que aquest intent de que el partit majoritari sigui més majoritari mitjançant un missatge dirigit al 15% de la ciutadania, pretén, alhora, que s'afegeixin a aquesta aventura sectors descontents del PSC, ERC i ICV...

I davant de tant de desconcert acaba rebent per tot arreu aquell que amb un atac de lucidesa acaba manifestant que se li en "refot" el sobiranisme... I és que aquest sobiranisme desconectat del país, de la realitat del país, alienat en debats teòrics interessants però completament inútils a mi també se me'n refot.

I que ningú s'equivoqui. Que se'm refoti aquest debat i aquestes iniciatives no és patent perquè em situïn com "espanyolista", "botifler", etc., etc.,... Jo, la independència del meu país la vull amb tota la seva gent. Afegint-hi el màxim de gent. No dirigint-me al 15% del país, sinó dirigint-me a la majoria del país. Si no, no hi trobo l'interès. Vull la independència del meu país per fer-hi una societat millor, on tothom s'hi vulgui quedar. On tothom s'hi senti dins.

I si mentre el país se'ns escola de les mans la nostra resposta a la ciutadania és un debat teòric sobre sobiranisme, referèndums i demés, però sense solucions concretes a problemes concrets que afecten directament a la gent, no sé quin servei estem fent al país.