DURAN, PRESIDENT DEL CONGRÉS?

Comença el joc! Després de les vacances de Setmana Santa aquesta és la primera setmana de trobades formals entre els diferents partits per tal d'anar configurant, primer, els òrgans de govern del Congrés i el Senat i, després, l'elecció del president del Govern i la composició del mateix.

Han sortit veus, entre elles les de l'amic Carles AGUSTÍ, que aposten per en Josep Antoni DURAN com a president del Congrés.

Doncs, no. És clar que crec que seria un president del Congrés excel·lent. És clar que amb el perfil que es correspon a un dirigent d'Unió Democràtica ho faria com segurament no ho faria ningú més. Només cal recordar l'apreciat Joan RIGOL i el record que tothom en guarda al Parlament de Catalunya...

Però no, Carles. No. Ens hem presentat a aquestes eleccions amb el lema de "Respectaran Catalunya", i en DURAN no podria, des de la posició de President del Congrés, defensar Catalunya com Catalunya es mereix, des de totes les trinxeres i a totes les batalles, perquè el President del Congrés ha de ser un primum inter pares i essent-ho en DURAN no podria entrar en totes les guerres en les que caldrà entrar.

En Carles i molts d'altres segur que valoren tant la figura política d'en DURAN que per això el proposen. Però cal mirar una mica més enllà, i no caure en caramels que resulten finalment enverinats. La situació és la que és. El PSOE pot tancar la investidura amb el suport del PNB i del BNG i, en conseqüència, la força de la posició de CiU segurament no es pot mostrar tant ara, de cara a la investidura, com a mig i llarg termini perquè, com bé deia en RUBALCABA abans de vacances, al final un Govern el que ha de pretendre és estabilitat per governar sense ensurts i poder transmetre què està fent a la ciutadania. I tot això només li ho ofereix Convergència i Unió. Però cal temps, i llibertat d'acció. La Presidència del Congrés, en aquest sentit, seria, a mig termini, una hipoteca de cara a defensar Catalunya, tot i que potser seria un consol per aquells enemics de Convergència i Unió, que veurien com un dels seus dos líders queda maniatat a Madrid, sense poder d'actuació, actuant de Reina Mare. No en va, en Miquel ICETA, després de dir grans elogis d'en DURAN, va ser dels primers que el va proposar... I l'ICETA, que és una persona molt intel·ligent, mai donar un regal a l'adversari sense haver-hi gat amagat. Pensem-hi, tots plegats.