PERSONALISMES GRACIENCS

Llegeixo a La Tortuga (www.latortuga.cat) que el president MARTÍNEZ vol fer-nos anar en Dragon-Kahn a la Vila, donat que ESQUERRA a la ciutat de Barcelona ja té pocs llocs on poder-ho fer...

Les actituds mantingudes pel regidor ESPRIU i pel president MARTÍNEZ són les que allunyen el ciutadà de la política.

Siguem clars: què deu pensar la ciutadania quan veu dues persones més o menys anònimes, perquè no ens enganyem, l'amic ESPRIU i en MARTÍNEZ són coneguts en els seus cercles, però són polítics anònims, què deu pensar, dic, la ciutadania, quan aquestes dues persones porten nou mesos atonyinant-se pel poder a la vila de Gràcia que, tot sigui dit, tampoc és massa poder... Què deu pensar la gent?

Deu pensar -de fet, pensa- que com són els polítics, que fins i tot en unes posicions on s'hi hauria d'estar més per servir i ser útil que per cap altra raó s'han d'estar barallant per politiqueria i, de passada, deixant de servir i deixant de ser útils...

Si les coses han de seguir així, i malgrat que el Reglament no és prou clar en aquesta qüestió, potser comença a ser hora que s'inicïin les accions polítiques pertinents per tal de fer cessar l'actual president, senyor MARTÍNEZ. Com? Serà qüestió de parlar-ho. Però més enllà dels colors partidaris hi ha el servei a la vila. I el president MARTÍNEZ pretén servir-se de la vila en la seva guerra personal amb un regidor, en Guillem ESPRIU, que en sap molt, també, de fer veure que res va amb ell. Dos no es barallen si un no vol. I encara que en Guillem vulgui fer veure que no vol, el cert és que ambdós es barallen, i qui ho paga és Gràcia, en primer lloc, i la política, en segon. I tant Gràcia com la política són prou importants com per prendre mesures, entre tots, per acabar amb tot aquest show d'una vegada per totes.