Em demanen que escrigui sobre el cas d’una dona que estant ingressada a l’hospital en estat de coma per un accident de trànsit havia estat acomidada per la seva empresa, que adduïa l’article 54 de l’Estatut dels Treballadors que fa referència a continuades faltes al lloc de treball.El cas dóna per a diverses lectures, al meu entendre. En primer lloc, clama al cel que un empresari pugui arribar a acomiadar una persona que està de baixa, i més encara si es tracta d’una baixa per accident, com és el cas. Afortunadament la nostra societat ha avançat molt i això avui ja no és possible –tot i que passa. La prova de que no és possible és que la mateixa empresa ha fet marxa enrera i ha readmès la treballadora. Em direu, i és cert, que el mal ja ha estat fet, i que el caràcter de l’empresari s’ha manifestat en ordenar l’acomiadament i no en ordenar la readmissió. Totalment d’acord.
En segon lloc, el que us deia: el sistema, amb totes les seves dificultats, funciona, perquè finalment l’empresari ha fet marxa enrera. És a dir, la garantia dels drets del treballador, més o menys, amb els seus entrebancs, funciona.
En tercer lloc, la importància dels mitjans de comunicació. És cert que l’empresari no només ha fet marxa enrera, sinó que arribats a un judici tenia totes les de perdre. Però no és menys cert que l’empresari ha fet marxa enrera més depressa perquè la notícia ha traspassat la barrera dels mitjans, posant noms i cognoms.
En quart lloc, una reflexió. Aquest cas, com deia, ha traspassat la barrera dels mitjans. N’hi ha d’altres, iguals, que no la traspassen i l’empresari pocavergonya se surt, inicialment, amb la seva. Però atenció, hi ha d’altres casos, i aquests mai dels mais traspassen la barrera dels mitjans, en els que l’empresari no només compleix la llei, sinó que va més enllà. Al cap em ve el d’una persona molt propera a mi que després d’una tercera maternitat va sol·licitar la reducció de jornada acceptant la corresponent reducció de sou. La resposta de l’empresa ha estat oferir-li un horari que satisfà els desitjos d’aquesta persona i perment, alhora, mantenir-li el 100% del sou. Estic segur que casos així també n’hi han. Cada dia. Però no són notícia. Sempre és notícia l’home que mossega el gos.
2 comentaris:
És evident que en aquest cas l'actitud de l'empresari és totalment criticable. Però crec que manca una reflexió.
Tenir una persona de baixa, pel motiu que sigui, té un cost per l'empresari. La seguretat social no cobreix el 100% del sou del treballador de baixa, i per tant l'empresari ha de cobrir la part que no cobreix la seguretat social. I això ningú no ho diu, i ningú no ho questiona.
Pels estaments polítics és molt fàcil criticar l'empresari, perqué si a l'administració algú està de baixa, paga l'estat...
Però a l'empresa privada, totes les baixes tenen un cost. És evident que en aquest cas del coma, el treballador està de baixa "legal", però i la quantitat de baixes "falses" que hi han, i que tenen un cost important pels empresaris ?
I si us plau, quan parlem d'empresaris no pensem en grans empreses amb milers de treballadors i que es forren cada any, sino que pensem en el petit empresari, amb 2, 3 o 4 treballadors, per a qui una baixa suposa realment un problema.
És evident que si en tots els casos
la seguretat social cobrís el 100% del sou del treballador, s'acabarien aquest tipus de comiats. Però clar, és molt més fàcil criticar a l'empresari...
Eskimal
Moltes gràcies, Eskimal. Tens prou raó, però en el context del cas que ens ocupava no era pertinent, perquè era evident que la persona que estava de baixa no fingia cap malaltia, sinó que estava -de fet està- ingressada a un hospital en coma, i això no es pot figurar.
En qualsevol cas, també és cert el que tu comentes, la qual cosa fa pensar quan de mal fa la gent que s'aprofita de les garanties socials de què ens hem dotat tots.
Publica un comentari a l'entrada