Ahir era el Blog Action Day, contra la pobresa. Havia d'escriure alguna cosa, però quan vaig tenir temps, no en vaig tenir prou per trobar els mots adequats. I després, després ja no vaig tenir temps.
Fa anys, quan vaig començar a plantejar-me que al món no tothom tenia la mateixa sort, que hi havia zones del món on es passava gana, on no es tenien els mateixos recursos dels que disposàvem a Barcelona, també feia una altra reflexió: és més feliç un nen pobre a Calcuta, perquè no té res ni veu ningú que tingui res que no pas un nen pobre a Barcelona, on és pobre enmig de la opulència.
Després he anat veient les coses una mica diferents. No hi ha diferents pobreses. Si hi hagués diferents pobreses, podríem jerarquitzar-les, i no seria just. No podem jerarquitzar les pobreses. I per tant no sé si té gaire sentit parlar de tercer món, quart món, etc. El que sempre tindrà sentit serà parlar, i sobretot, sobretot, actuar per tal de paliar la pobresa allí on es produeixi. Ja sigui al Raval, a Sarrià o als barris més pobresa de Calcuta o Kinshasha. Només així podrem començar a canviar el món.
Quan tot es para
-
Quan tot es para... Hem de mirar a dins nostre.
Necessitàvem parar i no ho fèiem. Sempre teníem masses coses a fer, massa
feina, masses coses que fer i cont...
Fa 4 anys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada