Ja estem immersos en el debat de política general. Ahir, el president MONTILLA va fer el seu discurs, llarg, com tots aquests discursos, i els papers diuen que va pujolejar prou.
Confesso que no vaig sentir el discurs ni l'he llegit i que, per tant, aquesta opinió es fonamenta en el que he sentit sobre el mateix i en el que he llegit als diaris.
Crisi econòmica i finançament a part, sembla ser que el president va insistir molt en la recuperació de valors com la cultura de l'esforç com a pas necessari per tornar a posar el país on era.
BENVINGUT!
L'esquerra d'aquest país és qui porta 30, 40 anys relativitzant-ho tot. És l'esquerra d'aquest país qui ha fet sistemes educatius on no es repeteix curs, on l'important no és superar els traumes, sinó evitar-los, on l'important no és treballar, esforçar-se i fer mèrits per guanyar un futur millor, sinó tot el contrari, igualar sempre a tothom, de manera que al final del camí la diferència entre esforçar-se o no sigui mínima. L'important, per l'esquerra d'aquest país, i sóc conscient que ara caricaturitzo, és criminalitzar qui treballa i guanya diners, i felicitar i animar qui fa el ganso.
I quan fa 2, 3, 4 anys els líders de Convergència i Unió van començar a parlar de mèrit, d'esforç, de treball, enfront aquest fals igualitarisme que tot ho bloqueja, enfront un pervers paternalisme que no fa sino debilitar-nos com a societat, aleshores l'esquerra d'aquest país va respondre en massa: SÓN NEOCONS, SÓN COM EN BUSH, ULTRALIBERALS, ETC., ETC., ETC.
Ara en MONTILLA defensa tots aquells valors. Sense posar-se vermell. Sense reconèixer que és el penúltim a pujar al tren (en SAURA encara està buscant l'estació). I, per més inri, contraposant la seva posició actual a la posició dels neoliberals, neoconservadors, etc., que són, segons ell, qui ens ha portat a la situació actual.
BENVINGUT, deia, però no es pot tenir tanta barra, senyor President.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada