Transcric el brillant article d'en Miquel ROCA, publicat avui, 19 de febrer, a La Vanguardia, sota el títol de "¡Suerte, Kosovo!""Kosovo seré independiente, aun cuando ni España ni Rusia reconozcan, de entrada, al nuevo Estado. Rusia, a través de PUTIN, reconvino a España advirtiéndole que no sería coherente que diera validez a la declaración de Kosovo. España se ofendió y señaló -con razón- que Kosovo no tenía en España ninguna referencia similar. Pero, acto seguido, afirmó que no pensaba reconocer al nuevo Estado. Así, se ha posicionado, finalmente, como Rusia, frente a los países europeos que no sólo se han manifestado dispuestos al reconocimiento, sino que además se han comprometido a mandar fuerzas en garantía de la paz en la zona.¿Por qué España se ha posicionado de esta manera? En declaración oficial del Gobierno se ha manifestado que España no es partidaria de las declaraciones unilaterales de independencia. ¡Quizás querían esperar a que Serbia aplaudiera esta iniciativa! Simplemente absurdo. Pero, por otra parte, ¿en qué consiste una declaración bilateral? ¿Kosovo no es independiente pero puede suscribir un acuerdo con Serbia? ¿Libre y existente para pactar per no para declararse independiente?En Europa y en el siglo XXI la independencia no podrá negarse a ningún país o colectividad que, sin violencia y por una mayoría amplia, sostenida en el tiempo y equilibrada territorialmente la reclame. Seguramente, Europa no desea cambios a la estabilidad geopolítica de la UE y su entorno; pero aún desea menos conflictos que alteren la convivencia y la paz de su territorio. No se arriesgará la paz por preservar la unidad de los estados que hayan sido incapaces de mantenerla desde el reconocimiento interno de su pluralidad. Europa no es ninguna garantía para unificaciones contrarias a la realidad de los pueblos.Por ello, el mejor antídoto contra las vocaciones independentistas es aceptar, reconocer y respetar la pluralidad y la diversidad. Regatear autogobierno es la más eficaz invitación a elevar el listón de las ambiciones. Ser plural es dificil; pero negar la pluralidad, allí donde existe, es inviable. El mejor antídoto de la vocación independentista es hacerla innecesaria; que el deseo de alcanzarla no arraigue en la conciencia de la mayoría.Una independencia no se inventa. Pero, a veces, se provoca. ¡Suerte, Kosovo!"
"Els de CiU juguen, ara ells, a l'equidistància". Això ho estem sentint sovint aquests dies. Avui, a L'Hospitalet, en ZP ha reclamat a CiU que aclareixi abans del 9 de març si recolzarem el PP o el PSOE. Abans que res, cal tenir un sentit de l'humor certament macabre per plantejar aquesta pregunta a Catalunya, en relació a CiU, i davant de José MONTILLA i companyia. Perquè si algú en aquest país s'ha beneficiat dues vegades, dues, de falses equidistàncies que no eren sinó cortines de fum per amagar decisions preses amb anterioritat a la manifestació de la sobirania popular i que, a més a més, dues vegades, dues, han servit -aquestes decisions- per fer president de la Generalitat de Catalunya aquell candidat que havia perdut les eleccions, ha estat el PSC. Amb MONTILLA, i amb MARAGALL.Però bé, menció apart d'aquest humor negre de ZP, recordar allò de que no hi ha pitjor sord que aquell que no vol sentir. En DURAN i CiU ho han dit abastament: només ens plantegem recolzar la llista més votada. I, amb el resultat electoral a les mans, plantejarem al partit guanyador unes condicions que ja hem fet públiques, la resolució de les quals, a més, ha de ser prèvia a la investidura. S'ha acabat allò de posar un president i quedar-nos després amb un pam de nas.Per tant la pregunta d'en ZP avui a L'Hospitalet és retòrica. A qui recolzarà CiU? A aquell partit que, en primer lloc, guanyi les eleccions i, en segon lloc, accepti les seves condicions.I sí, entre aquestes condicions hi ha un pacte d'Estat per a la millora de la qualitat democràtica de l'Estat espanyol que passa per, entre d'altres coses, la implantació progressiva de llistes obertes i la garantia al partit guanyador de que podrà governar. Que al PSC això el posa nerviós i al PSOE l'incomoda? Ja ens ho imaginem. Que diuen que això seria tant com decidir el Govern de Catalunya des de la Moncloa? Home, no tant. Si el pacte consisteix en què el guanyador de les eleccions governa, tant li fa que arribem a aquest acord a la Moncloa o la Xina popular. La decisió final seguirà quedant en mans del poble de Catalunya. El que ens estalviarem -afortunadament- són les reunions clandesitines de l'HUGUET, en MONTILLA, en CAROD, en PUIGCERCÓS i l'ICETA -amb en SAURA fent de cambrer- que acabaven per treure del Govern el guanyador de les eleccions.Però tampoc -MACIAS a part- he sentit dir a cap dirigent de CiU que tot plegat vulgui dir que enviem en MONTILLA a galeres, sinó que en el futur, després d'unes eleccions catalanes, el que guanyi serà el que governarà.
Josep,Molts ànims! Reposa tot el que puguis i el teu coratge et deixi! Tot és a punt. Només hem de sortir a jugar el partit. I si tu no pots sortir fins a la segona part, la resta de l'equip (milers i milers de persones) estem a punt perquè et trobis el partit encarrilat. Força!
Ja diu la dita que abans s'agafa a un mentider que a un coix... Llegiu, si teniu la oportunitat, l'entrevista a RODRÍGUEZ ZAPATERO que publica avui El Periódico. Li van preguntant pel dèficit d'infrastructures que ha patit i pateix Catalunya, i ell argumenta que a Catalunya ara s'estan renovant instal·lacions que feia més de 30 anys que ningú no tocava i que, quan acabi tot plegat, ja explicaran des de quan aquestes infrastructures estaven instal·lades sense tenir el degut manteniment. Déu n'hi dó! Després d'haver sentit durant quatre anys que el dèficit d'infraestructures que pateix Catalunya era degut al Govern del PP i al pacte que el PP havia mantingut amb CiU, ara resulta que feia més de 30 anys que ningú hi feia res, a les infraestructures catalanes.Tenint en compte que es tracta d'un àmbit competencial de l'Estat -pertant, no poden dir que la culpa és dels 23 anys dels governs de Jordi PUJOL-, resulta que ara ens reconeix que els Governs del PSOE amb GONZÁLEZ i també els de la UCD de SUÁREZ i CALVO SOTELO tampoc no van invertir el que calia a Catalunya. No era tot, pertant, culpa del PP d'AZNAR. Primera mentida.Segona mentida. Una mica més avall, davant el caos a Rodalies i el seu mal estat, ZAPATERO diu que les obres de l'AVE i els seus recorreguts, així com la majoria d'obres que s'han estat fent, ja se les va trobar aprovades per administracions anteriors i algunes fins i tot licitades. Però no havíem quedat que el PP no havia fet res? Home! Si ara li hem de fer cas, com a mínim, havia aprovat unes determinades obres i fins i tot n'havia licitat algunes!!!Torno al principi: abans s'agafa a un mentider que a un coix. Menteixen més que no mengen. Ja ho he dit altres vegades.
Després dels 400€ ara ens surt en ZAPATERO amb això de les ajudes a les famílies. És un trampós i un irresponsable.Anuncia, en ZAPATERO, un augment de les ajudes per fill, proposant 500€ per fill entre els 0 i els 3 anys, i 300€ per fill entre els 3 i els 18 anys. Dius, home, Convergència i Unió porta al programa 1.000€ per fill entre els 0 i els 3 i 600€ per fill entre els 3 i els 18. Un ingenu et diria: al cap i a la fi és una qüestió de matisos. El PSOE, com que és al Govern, sap què es pot i què no es pot gastar...Però és que el PSOE no es gastarà RES. RES de RES. Això serà com la dependència -has de fer tants papers i hi ha tant pocs diners que la majoria dels dependents rebran els ajuts quan ja no els necessitaran, malauradament- o els ajuts al lloguer dels pisos.Entrem en matèria. Diu en ZAPATERO que podran optar a aquests ajuts les famílies amb rentes families inferiors als 11.000 euros, 16.000 en cas de família nombrosa. Ja sé que hi ha molts mileuristes en aquest país, molta gent que està molt malpagada i molta gent que passa moltes dificultats. Però 11.000€ de renta familiar vol dir que un cònjuge cobra 6.000€/any, i que l'altre en cobra 5.000€. Posat a sou mensual, entenent que existeixen 14 pagues, això vol dir que cobraran els ajuts les parelles amb fills que guanyen 428€ (el que en fa 6.000€ a l'any) i 357€ (el què en guanya 5.000€). Amb la mà al cor: quantes parelles d'aquest país guanyen aquests sous i tenen fills? Ja està tot contestat. Són uns tramposos i pretenen enredar-nos.
Els bisbes, salvant totes les distàncies, i espero que se m'entengui bé, fan el mateix que ETA però al revés. Quantes vegades hem sentit a dir allò de que "sembla que ETA vulgui que guanyi el PP" quan enmig d'una campanya electoral la banda terrorista cometia atemptats?Evidentment, els bisbes no atempten contra ningú, però sembla que només vulguin beneficiar aquella força política contra la que s'estan barallant. En primer lloc, l'Església té dret a dir la seva. I tant, que sí. Però ho ha de dir a la seva manera. Allò tan elegant de l'Evangeli: "dóna al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu". I quantes vegades determinada jerarquia de l'Església em recorda als fariseus que van acabar per portar Jesús al Gólgota... Però bé, deia que l'Església té dret a dir la seva. I té dret a defensar-se quan, com a institució, es veu amenaçada. Però tots plegats han estudiat prou per a saber que les accions d'ara tenen efectes l'endemà. I, com molt bé escriu l'Antoni PUIGVERD a l'article que recomano al post anterior i que va publicar La Vanguardia ahir dilluns 4 de febrer, quan tota l'agenda de campanya estava centrada en l'economia i el PSOE no sabia com ensortir-se'n, arriben els bisbes i es posen a parlar de drets, valors i ETA: els temes preferits de ZP, uns temes que a més a més tenen la virtut de radicalitzar el discurs de Mariano RAJOY. En Pepiño BLANCO deu estar fregant-se les mans.Per altra banda, i tornant a l'agenda econòmica. Dades esfereïdores de l'atur a Espanya el mes de gener. I el ministre responsable del tema, l'inefable CALDERA (inventor del xec dels 400 euros, diuen) va i ens diu que això ha passat perquè la recessió econòmica ha arribat al mercat de treball. Però escolti, no havíem quedat que això de la recessió econòmica era un invent del PP que ho veuen tot de color de negre? No havíem quedat que a Espanya no hi havia recessió econòmica?El que us deia l'altre dia: menteixen més que mengen, aquests socialistes.
Avui va d'articles.Un d'ahir, de l'Antoni PUIGVERD a La Vanguardia. I un d'avui, d'en Miquel ROCA, també a La Vanguardia.
