A VOLTES (DE NOU) AMB L'EQUIDISTÀNCIA

"Els de CiU juguen, ara ells, a l'equidistància". Això ho estem sentint sovint aquests dies.

Avui, a L'Hospitalet, en ZP ha reclamat a CiU que aclareixi abans del 9 de març si recolzarem el PP o el PSOE. Abans que res, cal tenir un sentit de l'humor certament macabre per plantejar aquesta pregunta a Catalunya, en relació a CiU, i davant de José MONTILLA i companyia. Perquè si algú en aquest país s'ha beneficiat dues vegades, dues, de falses equidistàncies que no eren sinó cortines de fum per amagar decisions preses amb anterioritat a la manifestació de la sobirania popular i que, a més a més, dues vegades, dues, han servit -aquestes decisions- per fer president de la Generalitat de Catalunya aquell candidat que havia perdut les eleccions, ha estat el PSC. Amb MONTILLA, i amb MARAGALL.

Però bé, menció apart d'aquest humor negre de ZP, recordar allò de que no hi ha pitjor sord que aquell que no vol sentir. En DURAN i CiU ho han dit abastament: només ens plantegem recolzar la llista més votada. I, amb el resultat electoral a les mans, plantejarem al partit guanyador unes condicions que ja hem fet públiques, la resolució de les quals, a més, ha de ser prèvia a la investidura. S'ha acabat allò de posar un president i quedar-nos després amb un pam de nas.

Per tant la pregunta d'en ZP avui a L'Hospitalet és retòrica. A qui recolzarà CiU? A aquell partit que, en primer lloc, guanyi les eleccions i, en segon lloc, accepti les seves condicions.

I sí, entre aquestes condicions hi ha un pacte d'Estat per a la millora de la qualitat democràtica de l'Estat espanyol que passa per, entre d'altres coses, la implantació progressiva de llistes obertes i la garantia al partit guanyador de que podrà governar. Que al PSC això el posa nerviós i al PSOE l'incomoda? Ja ens ho imaginem. Que diuen que això seria tant com decidir el Govern de Catalunya des de la Moncloa? Home, no tant. Si el pacte consisteix en què el guanyador de les eleccions governa, tant li fa que arribem a aquest acord a la Moncloa o la Xina popular. La decisió final seguirà quedant en mans del poble de Catalunya. El que ens estalviarem -afortunadament- són les reunions clandesitines de l'HUGUET, en MONTILLA, en CAROD, en PUIGCERCÓS i l'ICETA -amb en SAURA fent de cambrer- que acabaven per treure del Govern el guanyador de les eleccions.

Però tampoc -MACIAS a part- he sentit dir a cap dirigent de CiU que tot plegat vulgui dir que enviem en MONTILLA a galeres, sinó que en el futur, després d'unes eleccions catalanes, el que guanyi serà el que governarà.