EN LULA I EN MONTILLA

Suposo que si tots els diaris parlen encara avui de campanya jo dec poder dir-hi la meva, malgrat que estrictament avui sigui la jornada de reflexió.

Un titular en especial em crida l’atenció. En ZAPATERO, intentant ajudar en MONTILLA, deixa anar –i La Vanguardia així ho recull en la seva edició impresa- que en “MONTILLA es LULA”, en referència a la recent victòria del president brasiler a les eleccions del seu país.

Un primer comentari: en MONTILLA podrà ser en LULA –cosa que tampoc acabo de veure clara-, però Catalunya no és Brasil.

Un segon comentari: si en MONTILLA fos en LULA, això voldria dir que té un munt d’assumptes de corrupció amagats sota la pàtina de la política social?

Un segon titular, que lliga amb el primer, és clar. “MONTILLA se postula como presidente de los trabajadores”.

Un primer comentari: és clar que en MONTILLA deu voler assemblar-se a en LULA. Ara que s’ha carregat l’ànima catalanista del PSC, només li cal canviar el nom del partit, i anomenar-lo Partit dels Treballadors. Així encara seria més LULA...

Un segon comentari: ja n’hi ha prou de la cançó aquesta de que “ara és l’hora de tots els catalans”, “seré el president dels treballadors”, etc etc. Que potser en PUJOL no va ser el president de tots els catalans? Que potser amb els Governs de Convergència i Unió els anomenats “treballadors” van estar mal tractats i les seves possibilitats de progressar es van veure truncades?

Un tercer comentari, en forma de preguntes: algú es creu encara això de que el món, la societat, es divideix entre “treballadors” i “empresaris”. Si és així, algú em pot dir què és exactament “treballador” i què és exactament “empresari”? Algú em pot per què un “empresari” no és “treballador”?

Vull dir que jo em considero “treballador”, tècnicament ho sóc, perquè sóc assalariat i treballo per a un tercer, però no em considero un “treballador” com els que en MONTILLA té al cap quan parla de “treballador”. I una darrera pregunta: els “treballadors” que en MONTILLA té al cap quan parla de “treballadors”, els agrada que els diguin qui serà el “seu” president i qui no?

Aquests “treballadors”, aquest concepte de “treballador”, que és el mateix que va fer la Revolució Russa (no la de finals del segle XX, sinó la de principis!), encara existeix avui en dia? Hi ha classe “treballadora”?

Els “treballadors” de Cornellà de quan en MONTILLA va començar a ser-ne alcalde, segueixen sent la mateixa classe de “treballadors”? Els fills d’aquests “treballadors” segueixen responent a la dialèctica de classe marxista, o viuen en una altra societat, més complexa, amb molts més matisos, que la simple separació entre “treballadors” i “empresaris”?