10 d’octubre 2006

QUE NO ENS FACIN FER EL RIDÍCUL!

Ja torno a ser aquí. Perdoneu l’absència, però els problemes informàtics són l’únic obstacle seriós per mantenir viu un bloc...

Acabo de llegir a
La Vanguardia que la cimera de ministres de la vivenda de països de la Unió Europea que havia de celebrar-se la setmana entrant a Sabadell ha estat suspesa. Aquesta vegada no hi té res a veure l’aeroport de El Prat, ni la suspensió es deu a motius metereològics. La suspensió s’explica per “por a incidents per part de col·lectius okupes i antisistema.

Així d’entrada, a un que és mal pensat li ha vingut de seguida al cap que alguna cosa a veure hi devia tenir el fet que la cimera estigués programada en plena campanya electoral catalana, i la por del Govern de la Generalitat no tant als incidents, sinó a la repercusió que els incidents puguessin tenir sobre la campanya i les eleccions.

Però no és que un sigui malpensat, no. És que les coses van per aquí i no se n’amaguen. La notícia continua i més avall, al darrer paràgraf, s’hi diu textualment, “‘a punto de comenzar la campaña, cualquier acto, cualquier incidente obtendría una repercusión mediática inmediata y amplificada y eso es lo que proponemos que se reflexione’, ha confesado una fuente del gobierno catalán”. S’han de tenir quadrats!!

La seva laxitud davant els grups okupes i antisistema durant anys i anys, a Barcelona, i fora de Barcelona, en aquelles localitats per ells governades, ens ha portat a la situació actual. I ara, per evitar que vigílies d’unes eleccions que s’endevinen claus hi hagi un pollastre de dimensions europees, per evitar, al cap i a la fi, el seu ridícul com a govern davant de tot Europa, han optat pel “ridícul preventiu”. Amb una diferència: si hi haguessin hagut incidents greus el ridícul l’haurien fet sols i els responsables haurien estat ells. Amb el “ridícul preventiu”, el ridícul li fan fer al país. I el que és més greu, ja veurem quants aplaudeixen la decisió, “per evitar mals majors”, quants la consideren un acte de valentia, quan de fet és una rendició, un acte de covardia, un pas enrere davant els que creuen que amb els cocktels molotov es va més enllà que amb cimeres de la Unió Europea