18 de desembre 2006

A L'AMIC ANTONI VIVES

Diu l'amic Antoni VIVES a un article publicat a la secció e-tribuna de l'e-noticies que tres són les "prioritats de l'acció d'un nacionalista català, vingui d'on vingui, es faci amb les sigles que es faci".

Per en Toni, aquestes prioritats són "la defensa i promoció de la llengua i de la cultura catalanes, la manifestació constant del nostre dret a reivindicar que som una nació i que volem ser reconeguts com a tal, i el treball contant per assolir una llibertat política homologable a la de qualsevol estat del nostre entorn en el marc europeu".

Des de la màxima cordialitat, i des del benentès que el debat de les idees és l'únic que ens fa veritablement forts, crec que en Toni oblida, es deixa, una quarta prioritat d'acció, que no es correspon al què ell qualifica com a "elements col·laterals". Aquestes tres prioritats d'acció no tenen sentit sense un treball diari i a fons per aconseguir el benestar de la ciutadania del país.

No qüestiono, doncs, les seves tres prioritats. De fet les comparteixo. Però ni més ni menys important és el fet de donar contingut a la voluntat de servei a la comunitat dels qui ens dediquem a la política en aquest país; voluntat de servei que s'ha de traduir en polítiques que procurin fer la vida més fàcil a la ciutadania de Catalunya, amb polítiques que els generin més benestar i que tinguin cura, sobretot, d'aquells elements de la societat que van quedant al marge de la mateixa per la pròpia dinàmica de la societat contemporània.

Sense aquesta quarta prioritat, ens podem quedar sols, ell i jo, defensant les altres tres.