27 de desembre 2006

SOBRE ELS CONGRESSOS DELS PARTITS

Al seu article diari en Salvador COT parla avui dels congressos dels partits i de la capacitat dels mateixos per connectar amb la societat i saber de les activitats de l'anomenada societat civil.

El primer que m'ha cridat l'atenció és que ja fa molt de temps que els partits polítics catalans no fan congressos. Els mandats solen ser de quatre anys, i la majoria de partits van aprofitar el final de l'anterior cicle electoral per a fer-los. Estaríem parlant, per tant, de 2004, principis de 2005. Per tant, estem parlant de fa dos anys, aproximadament. Poca feina o baixa inspiració deu tenir el periodista durant aquestes vacances de Nadal, que ha de tirar de vells quaderns de notes per fer el seu article diari.

Fet i fet és com si un partit polític presentés com a proposició de llei un esborrany de llei escrit fa dos anys, per mandra a posar-se a escriure de nou.

Segona consideració. En COT diu que als congressos que li va tocar cobrir va detectar només afany de "promoció personal dels dirigents (o aspirants)" i poc, molt poc, debat ideològic.

És curiós. No li hagués costat res dir que un dels congressos als què va assistir -dono fe que va assistir al d'Unió Democràtica- va ser diferent. Diferent perquè l'organització del Congrés havia preparat dues ponències, una d'organització del partit i estratègia, i una segona ideològica. Podria dir en Salvador COT -ho podria dir perquè, repeteixo, ell hi era- que la reunió de la ponència ideològica es va fer a la sala plenària, amb presència permanent i activa de molts militants, i la discussió es va allargar més de sis o set hores. Tant, que la ponència d'estratègia i organització -que havia de reunir-se en acabar la discussió ideològica a la mateixa sala- va acabar reunint-se pràcticament de matinada.

Tercera consideració. Si això va ser així i en Salvador COT no ho diu, o hi ha mala fe, o senzillament en Salvador COT estava prestant atenció a d'altres coses, més interessants potser per ell, però no pas pels militants d'Unió Democràtica.

I una darrera: donat que el Congrés d'Unió va anar com va anar, és a dir, va haver-hi realment el debat que en COT diu que va trobar a faltar, el lògic per part meva és pensar que TOTS els partits, al seu Congrés, van dur a terme un intens debat ideològic. Altra cosa és que el quart poder no se n'adonés. O no fos capaç d'entendre'l, el debat.