SOBRE LA CASA GRAN DEL CATALANISME

(article escrit abans de llegir la carta setmanal d'en Josep Antoni DURAN i LLEIDA)

Convergència i Unió ha de convertir-se en la casa gran del catalanisme?

Això sembla que és que s'apunta des de la direcció de Convergència Democràtica. Des d'Unió Democràtica es diu que més enllà de la casa comú del catalanisme, Convergència i Unió ha de donar respostes ideològiques sense que això vulgui dir limitar el debat a l'eix ideològic. En tot cas, aquesta és l'opció d'Unió Democràtica.

La gran virtut de Convergència i Unió en temps de Jordi PUJOL ha estat que teníem un discurs ideològic ampli (des de la socialdemocràcia fins a la democràcia cristiana) que s'afegia a un discurs nacional sòlid i coherent, però paradoxalment ambigu.

Per tant, Convergència i Unió no cal que es converteix en la casa gran del catalanisme, perquè això seria com admetre que en algun moment ho hem deixat de ser. I això no ha estat així.

Convergència i Unió segueix sent la casa gran del catalanisme, però cal que seguim complementant aquest fet amb un discurs ideològic ampli i central i que, en conseqüència, entri en dialèctica amb els arguments del tripartit i, des de la nostra coherència, acabem per imposar-nos també en el camp de les idees.

El fet de ser "només" la casa gran del catalanisme no aporta, per ell mateix, cap solució als problemes de la ciutadania, cosa que sí que fa el discurs ideològic.

Fugim, per tant, de discursos estranys que només ens perjudiquen, i fem el que vam fer entre 2003 i 2006, fem de Convergència i Unió, ja que només fent de Convergència i Unió en el sentit clàssic de la paraula, podrem posar en valor el fet de ser la casa gran del catalanisme.

Altrament, si només som la casa gran, o si només fem un discurs ideològic, no trigarem gaire en estar fora de joc, parlant d'un món que no és el que la ciutadania percep com a propi.