15 de desembre 2006

QUO VADIS, ESQUERRA?

Esquerra ha iniciat un discurs nou, que podríem qualificar de post-nacional, amb l'argument que el catalanisme clàssic és propi dels segles XIX i XX, però ja no del segle XXI.

O molt ens equivoquem tots, o la base electoral d'Esquerra té per ideologia transversal el nacionalisme -si és que el nacionalisme es pot considerar ideologia- amb un element afegit, que és el discurs d'esquerres. O, si voleu, podem dir-ho al revés; té un votant d'esquerres que és irrenunciablement nacionalista.

Ara, com deia, la seva direcció inicia un discurs que pot interpretar-se com a discurs post-nacional.
Bé, el problema rau en que a Catalunya ja hi ha una força política que té el fet nacional molt clar i que és profundament d'esquerres, però que desenvolupa un discurs post-nacional des de fa molts anys, perquè ha entès que les polítiques d'esquerres van per davant de la nació.

Pertant, sembla que Esquerra, que portava i porta entre cella i cella eliminar políticament a CiU, ha acabat per adonar-se que enlloc del milió de vots que l'any 2003 pronosticaven per l'any 2007 (que és quan haurien hagut de celebrar-se les eleccions nacionals), s'ha acabat trobant amb un parell de diputats menys i amb una considerable pèrdua de vots. I, en conseqüència, mentre no pugui eliminar políticament a CiU, sembla que opta per consolidar el bloc d'esquerres, que li assegura teòricament la presència al poder, mantenint i consolidant l'Entesa o Tripartit.

La clau de volta de tot plegat serà veure si un partit amb una base electoral radicalment nacionalista és capaç de canviar el discurs i, alhora, mantenir la fidelitat d'aquest electorat. I, tot plegat, fer-ho ampliant la seva base electoral a costa d'un partit que ja fa molts anys que articula el mateix discurs i que té una clientel·la molt consolidada.

I, a més a més, també caldrà observar amb atenció si Esquerra és capaç de tirar endavant aquesta estratègia al si d'un Govern on sembla ser que serà dificil marcar un perfil propi i que, a més a més, si s'acaba donant el cas, el més probable és topar amb un president que s'oposarà a tot el que sigui marcar aquest perfil propi, i s'hi oposarà, a més a més, amb caràcter i fermesa.

I si no, que li ho preguntin a en PUIGCERCÓS.