NENS SENSE LLEURE

(carta publicada a La Vanguardia el 17 d'octubre)

Llegeixo a la secció de Cartes dels lectors de La Vanguardia la de G. MARTÍ CEBALLOS (4/X/2007, "Niños sin ocio") on diu que amb els horaris escolars, les activitats extraescolars i els deures que han de fer els nens, "apenas queda tiempo para disfrutar del ocio, de un espacio verdaderamente libre para ellos".

De tot plegat arriba el senyor MARTÍ CEBALLOS a la següent conclusió: "Vamos a crear futuros adultos estresados que desconocerán el valor y el goce del tiempo de ocio".

Som pares de dues nenes, petites avui. Encara no tenen deures diaris. Però en porten. De tant en tant. Petites responsabilitats. Responsabilitats que a mida aniran sent més grans.

Per assentar uns coneixements, sí, però sobretot per assegurar unes pautes de comportament que les facin aprendre que els pisos no els regala l'Administració amb uns xecs graciosament concedits, per exemple, sinó que s'aconsegueixen amb l'esforç i el treball diari, de cada dia; que siguin conscients que l'oci té un preu, i aquest preu es paga amb diners; uns diners que es guanyen treballant.

Treballant igual que avui treballen recollint unes fulles seques perquè s'acosta la tardor, retallant fotografies de gegants perquè ha estat la festa major o, d'aquí a uns anys, fent els deures que els mestres i professors els encarreguin.

Perquè l'oci i el temps lliure s'aprecien quan són un descans, quan suposen una pausa en la rutina.

Ara bé, si eduquem els nens en una cultura hedonista, on les responsabilitats són una càrrega, on les deures i les petites feines de cada dia són un estorb, aleshores sí, aleshores estarem creant uns adults potencionalment estressats. Perquè en algun moment de la vida toca tenir responsabilitats, esforçar-se i treballar. I quan més aviat això s'interioritzi, millor.