Acabo d'escoltar a la ràdio que amb data de 26 d'octubre es va constituir una associació que ha pres per nom el d'ARCMED, i que uneix els esforços d'entitats forestals de silvicultors espanyols, catalans i francesos per tal de defensar i promoure els boscos privats mediterranis.
Més enllà de que part de l'esquerra d'aquest país això de "bosc privat" els deu sonar a qualsevol cosa menys bo, el cert és que en aquest país n'hi ha molts, de boscos privats, i és molta la feina dels seus propietaris en mantenir-los nets i segurs. I s'hi guanyen la vida, també. És clar. Però gràcies a què s'hi guanyen la vida els tenen com deia, nets i segurs. I el risc d'incendi és menor.
Recordo quan treballava amb la Concepció FERRER al Parlament Europeu un mes de setembre -mes en què es reinicia l'activitat parlamentària després de la pausa de juliol i agost- amb moltes hectàrees cremades sobre la taula. Vam forçar -totes les forces polítiques catalanes-, un debat sobre la qüestió, mitjançant -si no m'erro- la presentació d'una pregunta oral conjunta, transversal, que obligava a un debat i a una posterior resolució.
Va quedar palès en aquell debat que per a molts europeus -atenció! també per a molts espanyols!- els únics boscos que existeixen són verds i frondosos (com els de la Selva Negra, a Alemanya, o els boscos gallecs o de la cornisa cantàbrica, a Espanya) i no es cremen.
Doncs no. També hi ha bosc mediterrani en aquesta Europa nostra. I el bosc mediterrani, o en tenim cura entre tots, o entre tots l'acabarem perdent. Per molt que s'hi escarrassin els propietaris particulars en mantenir-los arreglats.
Aquest és un dels objectius d'ARCMED. Com gairebé sempre, la iniciativa de la societat civil és la que va en la bona direcció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada