27 de març 2007

ELS FLAUTISTES D'ESQUERRA

Ufff... Ja hi tornem a ser, no?

Ahir, diumenge, en VENDRELL es despenja amb això de que Esquerra pot fer en MAS president si CiU convoca una referèndum d'autodeterminació...

Entenc, primer, que vol dir que CiU es compromet a convocar, perquè gràcies entre d'altres a Esquerra, això és l'únic que avui per avui poden fer CiU i l'Artur MAS. Des de l'oposició un només es pot comprometre a fer coses, però malauradament, no les pot fer.

En segon lloc, si em prengués seriosament el que diu en VENDRELL, i de forma literal, em semblaria un insult a la intel·ligència del poble català. És a dir, per fer en MAS president, CiU ha de convocar un referèndum d'autodeterminació -gairebé res-. Per fer en MONTILLA president, només va caldre que el PSC ho demanés a Esquerra.

En tercer lloc, no em puc prendre seriosament el que diu en VENDRELL. Que no vol dir que sigui broma, el que diu. En VENDRELL no forma part de Reagrupament, precisament. És home de confiança de PUIGCERCÓS, i la persona que avui per avui encarna l'aparell del partit. Per tant, les seves paraules són serioses. El que passa és que no van dirigides a CiU, sinó als seus votants dels darrers quatre anys i, en segona instància, al president MONTILLA.

Al president, per tal que reflexioni sobre la necessitat d'amanir els fets amb paraules. Ni que sigui per si de cas.

Als seus votants, per intentar enredar-los, un cop més, a les properes eleccions municipals.

No seré jo qui obri els ulls al president. I menys encara als votants d'Esquerra. Aquí tots som prou grandets per veure què convé i què no convé quan es tracta del pols del país.

Però, si us plau, que ningú es torni a deixar enredar per aquests flautistes encantadors, creadors d'eslògans d'èxit, que figura que són com són i que són com jo, perquè s'afaiten i van al supermercat a fer la compra, però que al final del camí -que dirien els anglosaxons- quan arribes a casa, després de veure com s'afaiten i fan la compra de cada dia te n'adones que, a més a més, t'han fotut la cartera. I així ho intenten una vegada i una altra...