SOBRE LA DEMOCRÀCIA REPRESENTATIVA

La societat occidental, també la catalana, vivim en un sistema polític que hem vingut a definir com a democràcia representativa, ja que els qui en darrer terme dirigeixen els nostres països són persones escollides per a, és a dir, persones que representen el cos de la societat.

Això és així i, alhora, es tracta d'un sistema que és en crisi. Tothom en va ple. Crisi de la política. Descrèdit dels polítics. Abstenció. No participació. Vots en blanc en augment (no tant com sembla, però en augment).

I politòlegs, sociòlegs i polítics porten temps estudiant i tornant a estudiar què cal fer per redreçar les coses.

La nostra democràcia, dèiem, és representativa. I la representació es basa, sempre i a tot arreu, en una relació de confiança. I aquí el que està passant és que aquesta confiança de la ciutadania envers els partits i els polítics s'ha quebrat. S'ha trencat. Ja no hi és.

I per això la situació que estem vivint és greu. Molt greu, m'atreviria a dir. Perquè sense confiança no hi ha representativitat. I sense representativitat, no hi ha democràcia.

I el més preocupant no és això, que ho és. El més preocupant és que serà molt dificil recuperar aquesta confiança perduda.

Ara es tornen a acostar eleccions. En aquest cas, les municipals. I els polítics tornaran a sortir al carrer a "guanyar-se la confiança de la gent". Alguns partits i alguns polítics, fins i tot, portaran mesos reflexionant sobre què cal fer, què cal canviar, per guanyar-se aquesta confiança. Què cal fer diferent..., potser els espots? Potser el disseny de les passejades pel carrer? Potser la música de campanya? Potser comprometre's a modificar el sistema electoral per reforçar la representativitat?
Em temo que tot plegat és molt més complicat. Ja no es tracta de guanyar-se la confiança de la gent. Es tracta de quelcom molt més dificil, es tracta de recuperar la confiança de la gent. I això de la confiança és quelcom molt fràgil, que si s'ha trencat ens constarà molt de refer.
Ara bé, constatant la dificultat de l'empresa no solucionarem res concret. En qualsevol cas, però, posarem el punt de sortida sobre una base sòlida.Ara s'apropa la campanya municipal. Dos o tres comentaris al respecte:

• No prometre res que no estiguem segur de poder fer.
• No tenir discursos políticament sectaris, ni comportaments iguals; ni som la veritat ni la tenim tota.
• Escoltar, escoltar, escoltar. I sobretot, retornar. Si se'ns planteja un problema i prometem solució, tornar amb la solució. I si no hem trobat solució, tornar sense solució. Però tornar.
  

És clar que només amb això no es recupera la confiança. Però tant clar com que sense això no la començarem a recuperar.

I recuperar la confiança en la política és gairebé tant important com prendre consciència que cal prendre mesures per controlar el canvi climàtic. Seran els nostres fills els que en pagaran, en tots dos casos, les conseqüències.