HABITATGES

El 85% dels espanyols amb més de 60 anys viuen a una casa de la seva propietat.

És evident que si res no canvia, d'aquí a 30 anys aquest percentatge haurà baixat.

Avui són pocs els qui poden accedir a pisos de propietat a no ser que, un, els pares en tinguin més d'un i puguin "jugar" amb el fet per proporcionar-te'n un; dos, tinguis un sou per sobre de la mitjana, visquis en parella, i la teva parella també tingui un sou per sobre la de la mitjana; tres, donant-se els supòsits anteriors, a més a més, no tinguis plans de tenir més d'un fill, perquè si no no hi cabreu en el pis que t'has pogut comprar.

La opció de llogar per anar estalviant per més endavant poder comprar no és vàlida perquè els preus dels lloguers són igualment elevats. No tant com la compra, però prou elevats per no permetre un ritme d'estalvi suficient.

Tampoc és vàlida perquè el ritme de creixement del preu de compra és molt més elevat que el creixement dels sous, amb la qual cosa el que un pot estalviar mai va a la mateixa velocitat que el creixement dels preus dels pisos als què hom vol accedir.

Conclusió: o tot rebenta -i esperem que quan ho faci siguem capaços de fer-ho en el marc d'una explosió controlada-, o d'aquí a trenta anys un % petit serà propietari d'una gran majoria dels habitatges, enfront un % elevat que viuran en un règim de lloguer o molt lluny de les seves feines. Insostenible es miri com es miri.